Moltes són les expressions lingüístiques que al llarg de la nostra vida van definint quines seran les nostres posicions respecte la manera d’afrontar totes aquelles qüestions que ens aniran arribant amb més o menys fortuna. De coses bones i de dolentes en tindrem unes quantes i haurem de gaudir i aprofitar les bones estones que ens siguin donades i estar preparats i acceptar amb valentia les vicissituds més costoses sinó doloroses que també es presentaran sense cap possibilitat d’evitar-les però si de combatre-les amb bona cara i pro activitat.
Hi ha moltes persones que han quedat instal—lades en la manifestació i per tant també en el posat del si no fos. Si no fos per l’edat faria això i allò, si no fos pels diners faria altra tipus de vida més allunyada de la feina, si no fos per la parella prendria altres decisions, si no fos…..
El si no fos és una manera de parlar que ens aboca a una resignació absoluta de les coses que estem vivim, com si la nostra presa de decisions hagués quedat sotmesa al pes lapidari de les circumstàncies, d’allò que esdevé al nostre voltant. És cert que en les nostres vides hi ha coses que no podem controlar ni tampoc domesticar, són com són i cal acceptar-les amb bona actitud, però diria que la majoria de les coses que vivim estan subjectes a quina ha estat la nostra determinació perquè esdevinguin d’una determinada manera i un cop portades al present han de ser valorades i en el cas que no ens aportin satisfacció, eradicades o modificades. NO ens podem conformar amb l’abandó dels valors i les creences, dels ideals amb els que basem la nostra existència, la nostra felicitat dependrà del nivell de persistència que hi posem en l’assoliment dels objectius i les expectatives que ens hem marcat, defugir d’aquesta màxima ens farà devots del cap cot i del mal viure, lluny del sentiment que sentir-nos lliures ens proporciona.
Tots hem de llaurar-nos i abonar-nos el nostre camí, el que volem ser i el que volem fer de nosaltres i de les nostres vivències. Lluitar per allò que volem aconseguir i extirpar del nostre entorn tot el que no ens agrada, ens angoixa o no ens deixa ser feliços. No podem caure en la moral baixa permanent, un dia la podem acceptar, però l’acumulació d’estats d’ànims tristos ens porta a la depressió i al mal rotllo. Ningú ha dit que vèncer aquesta parsimònia en el caràcter sigui fàcil, però us ben asseguro que l’esforç d’eliminar el que no ens agrada i de donar-li la volta a situacions negatives aporta nivells d’endorfines extraordinaris i arran d’això comportaments positius i encoratjadors als nostres dies.
Si no fos perquè el gènere humà és tan egoista i cabut i ens adonéssim que la única cosa que determina les nostre vides de veritat és la salut, el trobar-nos bé, seriem capaços de minimitzar situacions de conflicte i discrepàncies habituals en el nostre quefer quotidià. Si la salut ens acompanya tenim la base per condicionar com volem que sigui la nostra vida, amb més llums que ombres, amb més ganes d’acostar-nos a l’estabilitat emocional, al benestar interior.
Si no fos perquè les persones que fan ús de la frase “si no fos” davant de qualsevol inici de conversa valoressin la possibilitat de canviar-la per l’expressió ” jo vaig decidir que fos així ” seriem una civilització més capaç, menys estressada i amb unes ganes de viure extraordinàries, a prop de la realització absoluta individual i col·lectiva.
