El president Trump aprofita el drama de més de 100 morts i 4000 ferits en l’explosió d’un magatzem irregular de 2.750 tones de nitrat d’amoni acumulat al port de Beirut, per sembrar dubtes sobre el seu origen i suggereix que es deu a una bomba, d’acord amb els comentaris dels seus Generals.
Per què diu això el president Nord-americà? L’home bel·licós aprofita qualsevol ocasió per llençar senyals d’inseguretat i crear entorns d’incertesa. La incertesa crea temor i por i per tant, reaccions d’auto-protecció per part de la població. I és un terreny adobat pels especuladors de la confusió, que conquereixen noves posicions de domini, silenciosament. És conegut que els que aposten pel risc, obtenen grans beneficis quan les coses van be, que compensen amplament les grans pèrdues quan les coses van malament. I el repte important que en Trump són les eleccions del 4 de Novembre plenes d’incerteses.
Però a la majoria de la població no li agrada el risc. Prefereix mantenir-se a la seva zona de confort. Sortir d’ella no és una acció volguda sinó, sovint, la reacció enfront de canvis externs imprevistos. Un canvi de temps, una tempesta sobtada, una explosió o la pandèmia ens porten a noves situacions que ens fan canviar el comportament quotidià.
Trump és un expert en crear dubtes amb tècniques de comunicació entrenades, com canviar sovint d’opinió. Per exemple, ara afegeix mes llenya al foc en les complicades relacions entre els Estats Units la Xina. Així, després d’encoratjar a Microsoft que no comprés la divisió americana de l’app de vídeos xinesa TikTok, diu que si, que la compri, a canvi de pagar “una important suma” al tresor americà. Costa seguir les actuacions interessades del candidat a la renovació de la presidència nord-americana. A tothom li costa i l’oposició ho diu obertament: llegim que Schumer el líder dels demòcrates al senat, en el moment de negociar les condicions de les ajudes enfront del COVID declara: “No sabem exactament on es troba Donald Trump. Diu una cosa diferent cada dia”. Els efectes col·laterals són sovint més importants que els efectes directes. Quan una empresa o un emprenedor, o polític, o personatge públic,…, etc., pren determinacions, li costa veure més enllà de les conseqüències immediates a la implantació de les seves resolucions. Li és difícil figurar que passarà al final, i com es difondrà. Les conseqüències dels actes realitzats no són mai previsibles al 100 %. Per això sovint es prenen mesures cautelars amb la intenció de contrarestar possibles contratemps i efectes col·laterals, poc poden sorgir, per exemple per catàstrofes imprevisibles.
Per exemple, l’Executiu Comunitari a Brussel·les ha pres cauteles per determinar si es complirà la llei, investigant a Google davant la compra de l’empresa de rellotges intel·ligents Fitbit. Aquesta compra no li pot atorgar al gegant tecnològic una major avantatge en la personalització d’anuncis a través del seu motor de cerca, i això suposaria una nova barrera d’entrada i expansió per als seus competidors en el sector de serveis publicitaris en línia, especialment en el sector de la salut.
L’escandalosa fugida del Rei Emèrit en el mes de vacances, respon a una estratègia per frenar els efectes col·laterals derivats d’un excés imperdonable d’arrogància silenciosa i continuada durant molt de temps que condueix a situacions de corrupció i ús fraudulent de diners. És difícil parar l’onada que segueix, quan no tens ningú que et pugui recolzar. Coincideix aquest fet en el clam, que inclús fa el Financial Times del 4 d’Agost, pel que fa als moviments secessionistes de Catalunya, Escòcia i Flandes. L’articulista analitza i reconeix el seu reforçament a causa de la pandèmia de la Covid 19, a pesar de les divisions internes poc comprensibles. Serà la combinació perfecta (fugida del Rei Emèrit + reforçament independentista) per derivar en un canvi de règim? Hi ha força i lideratge en l’agost del 2020 per pensar que alguna cosa així pot passar?
El que si és clar és el que apunten els estudis de les consultores, quan analitzen els comportaments del consumidor. Kantar confirma amb la pandèmia: 1) el comerç electrònic ha atrapat a molts nouvinguts 2) l’acte de compra ha augmentat de valor monetari 3) la compra local ha guanyat més per conveniència que per pràctiques de sostenibilitat. Per això apareixen amb força noves propostes com els gelats vegans sense llet de Eclipse foods i la introducció de conceptes inclusius en les marques.
I a la recent llista de les 100 marques més valuoses del 2020, repeteixen les 5 grans tecnològiques amazon, aple, micorosoft, google i facebook entre les 10 primeres i la primera espanyola es Zara a la posició 57. Sorprèn que en moments com l’actual la moda de luxe com Luis Vuiton i Nike segueixin guanyant valor en les posicions 19 i 20 respectivament. Preferències i necessitats: dues coses diferents que guien el comportament de les persones, a pesar dels efectes col·laterals… gaudiu de l’agost!
gabriel izard@uab.cat-
