El 24 d’abril de l’any passat, una ambulància va envestir l’escultura “Relacions Teòriques. Equilibri 1”, de l’artista terrassenc Ramon Suau, que era instal·lada a la plaça dels Drets Humans, al costat del nou edifici de consultes externes de Mútua. La peça va quedar molt malmesa (el mateix dia del xoc, la brigada municipal en va retirar les restes) i la seva restauració resultava impossible. Des d’aquest dimecres, però, “Relacions Teòriques. Equilibri 1” torna a existir i es pot tornar a veure, en una nova ubicació: el Cementiri de Terrassa, concretament en la bassa adossada al Crematori, a l’aire llibre.
Després del l’accident, i d’unes setmanes d’incertesa, “finalment tothom va assumir la seva responsabilitat, i l’existència d’uns drets directes de l’artista sobre la seva obra, que no es podien obviar”, explica Suau, que no es va resignar a donar l’obra per perduda. I Mútua Terrassa va decidir ser la patrocinadora de la versió reconstruïda de “Relacions Teòriques”, és a dir, que ho ha pagat tot; el material, la realització, la instal·lació i també els honoraris de l’escultor. “La quantitat que ha assumit és important.”
Tornar-la a posar a la plaça dels Drets Humans (que tampoc era la seva ubicació original, perquè primer estava a la de l’Onze de Setembre) es va descartar, perquè Mútua està fent unes obres sobre l’estació, i seguiria sent un lloc on la peça quedaria molt desprotegida.
La nova ubicació (també havia de ser en un espai públic) és la que va triar el seu creador, i no pel fet de trobar-se al cementiri, perquè el tema de la peça no té res a veure amb la mort, sinó per la bassa i el context general. “Li dona un valor i unes possibilitats perceptives que no tenia a la plaça dels Drets Humans, la qual cosa m’agrada, tenint en compte que és una obra sobre la percepció visual.”
Ara, l’escultura agafa reflexes, una capa cristal·lina i fins i tot “en certs moments del dia pot donar la sensació que està surant sobre l’aigua. És blanca, subtil, no vol ser protagonista de l’espai, i tampoc és una escultura que necessiti poder ser rodejada en els seus 360 graus per apreciar-la. Qualsevol nou lloc en què s’instal·li pot donar-li noves interpretacions i lectures, penso. Ara experimentem amb aquest. Si no agrada, doncs en provàrem un altre. Ja m’he fet la idea de considerar-la una escultura ‘itinerant'”.
Dues planxes d’acer dolç, de 221 cm de llarg per 101 cm d’ample, amb una separació al mig formen l’escultura, que ara té una part que s’endinsa a l’aigua de la bassa, només sostinguda. El seu pes pot arribar perfectament a la tona.
Suau assenyala que aquesta nova versió o reconstrucció de “Relacions Teòriques” està molt més ben feta que la que fou destruïda. Aquella era de l’any 1991, “i aleshores encara fèiem manualment els talls, per exemple. En canvi, l’ empresa que l’ha construït ara ha utilitzat un làser, la tecnologia del segle XXI, i ha quedat realment preciosa”.
Cal dir que “Relacions Tèoriques. Equilibri. 1” arrossega una història llarga i convulsa, i un anecdotari singular que Suau no podia imaginar quan va concebre la peça.Llavors era un jove artista que acabava de passar la vintena, i feia força temps intentant entendre com es produeix la “lectura” i l’apreciació de les obres artístiques, i de l’escultura en particular. Per això havia estat absorbit en la lectura de Rudolf Arnheim, gran teòric de la psicologia de l’art i la percepció de les imatges.
Basant-se sobretot en el llibre “Art i percepció visual” d’Arnheim, va concebre entre 1990 i 1994 una sèrie de deu peces sobre aquest procés d’aprenentatge de la “lectura” artística, de la que només la primera, aquesta, s’ha fet realitat. Cada una correspondia a una de les constants estudiades per Arnheim. “Les meves obres, quan són d’autor i no responen a cap encàrrec, no tenen un motiu concret; són experimentació, investigació, reflexió, filosofia. I fent aquest escultura, vaig aprendre a llegir l’art. Hi vaig abocar tot el que havia estat estudiant des dels 19 anys”, recorda.
En el marc de l’ambient dels Jocs Olímpics, l’empresa PDC Services va finançar amb 1,3 milions de pessetes la construcció de “Relacions Teòriques”, que fou inaugurada el 10 de setembre de 1991. Amb polèmica. A molts veïns de Vallparadís no els agradava, o deien que no l’entenien (el cineasta Antoni Padrós, també del barri, va ser una de les poques veus a favor seu). Set dies després de la seva inauguració, va succeïr quelcom tna insòlit com el fet que, de nit, uns desconeguts van enganxar al seu costat, amb ciment ràpid, una tassa de vàter. Diari de Terrassa va publicar cartes i articles que criticaven l’obra, que també va patir pintades.
L’ any 2009, la plaça de l’Onze de Setembre va ser objecte d’una remodelació, i els veïns van demanar que traguessin l’escultura de Suau perquè, deien, no encaixava amb el nou disseny. L’ Ajuntament va recollir la sol·licitud. A la plaça de l’Onze de Setembre va posar una altra escualtura, d’Alber Novellon, i la de Seuau la va reubicar a la dels Drets Humans, que al seu autor li agradava, perquè es podia caminar al seu voltant i anar veient totes les formes que podia presentar.
Suau va aprofitar el trasllat per restaurar la peça, que va ser pintada al foc en els llocs que patien oxidació i en els punts de soldadura. A la plaça dels Drets Humans va ser instal·lada el maig d’aquell mateix 2009. Només unes setmanes després, algú va intentar arrancar-la, fent servir alguna mena d’utensili. Uns anys més tard, en començar les obres de la plaça, va ser protegida amb unes tanques, un dipòsit d’àigua i uns palets. Quan aquests elements van ser retirars, una de les dues planxes havia tornat a ser moguda, i la seva superfície en contacte amb el sòl havia patit desperfectes. Va tornar a ser reparada.
Suau reconeix l’estupefacció per les reaccions adverses (i també positives) que ha generat, al llarg dels anys, aquesta escultura. I convida a veure-la, a reinterpretar-la, en la seva nova ubicació al Cementiri.
