“¡Que suene la música!” (“Military Wives”), de Peter Cattaneo, és una comèdia musical que recrea la història d’un grup d’esposes de militars que, mentres els seus marits són a l’Afganistan, es distreuen cantant en un cor. Es basa en fets reals. Es veu que al Regne Unit no hi ha ni una sola caserna que no tingui el seu corresponent grup de cant coral i la pel·lícula explica com es va iniciar aquesta tradició.
Comença com una comèdia ja que les protagonistes volen cantar però només n’hi ha una que en sàpiga i, per tant, el grup és una olla de grills. D’altra banda, existeix una gran rivalitat entre dues d’elles, que també dóna un cert joc còmic. Aviat, però, queden ben clares les veritables intencions dels productors i guionistes que no són altres que fer un homenatge encès i apassionat a l’exercit. Queden, això si, les excel·lents interpretacions de Kristin Scott-Thomas i Sharon Horgan al capdavant d’un repartiment en el que també figura Jason Flemyng.
Com que és un film musical, s’estrena en versió original subtitulada. (Cinesa, VOSE).
“La caza” (“The hunt”), de Craig Zobel, arriba a Terrassa amb retard ja que a altres ciutats com Sabadell i Sant Cugat es va estrenar la setmana passada. És una violenta pel·lícula d’acció basada lliurement en el conte “The most dangerous game” de Richard Connell, publicat el 1924 i del qual se n’han fet vint versions cinematogràfiques oficials -la més coneguda, la primera, “El malvado Zaroff” de 1932-, dinou de televisives, la majoria paròdiques, així com una de radiofònica famosa perquè la va protagonitzar Orson Welles.
Els guionistes han traslladat l’acció als temps d’internet i han incorporat personatges femenins a la història del psicòpata que caça humans com si fossin bèsties. També hi han afegit tocs suposadament satírics.
Betty Gilpin, Hilary Swank, Ike Barinholtz, Ethan Suplee, Emma Roberts i Amy Madigan són els protagonistes. (Cinesa).
“The way back”, de Gavin O’Connor, és la història d’un ex-esportista alcohòlic que intenta rehabilitar-se entrenant l’equip de bàsquet d’una escola catòlica. El seu principal al·licient és la interpretació de Ben Affleck, que ja ha estat qualificada com la millor de tota la seva carrera. Les escenes esportives estan ben rodades però el què realment importa a la pel·lícula no és el bàsquet sinó el retrat psicològic del protagonista. Els altres personatges estan poc desenvolupats i no passen d’estereotips. (Cinesa).
Continuen en cartell: “Padre no hay más que uno (2): la llegada de la suegra”, “¡Scooby!”, “La familia que tu eliges”, “Superagente Makey”, “Voces”, “Mina y el mundo de los sueños”, “Zapatos rojos y los 7 trolls” (totes a Cinesa).
