Al mig de l’embolat de la COVID19, em faig creus de la poca ètica que palesen bona part dels nostres dirigents. Prenc com a referència el principat i estic esparverat. Estem damunt d’un filferro prim on ens fan ballar-la. Ordint una política flonja d’equilibris que no garanteix ben bé res, ens treuen de polleguera. La figura d’un president cada cop més desacreditat causa desànim arreu. Manté una situació totalment kafkiana. Com diu el pensador australià Peter Singer, “les frases boniques són el darrer recurs dels qui no tenen arguments”. Val la pena escalfar-li l’orella amb un altre pensament del mateix autor: “som responsables no sols del què fem, sinó també d’allò que podríem haver evitat”. Tampoc no cal baixar a detalls que tots sabem.
Aquestes reflexions són en un llibre seu (de 1979), que duu per títol el mateix que he triat per aquesta columna. Els vaivens de l’equip d’en Torra –de fa ben bé mig any– ultrapassen tots els límits de la paciència. Fins el punt d’arribar a pensar que no tenen cap nord.Ací, tibo d’una altra reflexió del mateix autor que hauria d’enrogir el president de la Generalitat: “els moralistes tradicionals pretenen ésser els defensors de la moralitat en general. En realitat, defensen un codi moral particular”. Ancorat en la provisionalitat, l’identificaria amb l’únic objectiu del secessionisme. Han passat tres setmanes des que dos altres territoris històrics espanyols han desencallat l’impàs. Queda clar que no té cap intenció de prendre’n nota o mirallar-s’hi.
“Quan la nostra vida no té altre sentit que la pròpia felicitat, és probable descobrir que quan obtenim el què ens sembla necessitar per a ésser feliços, la mateixa felicitat ens el.ludeix”. També és una teoria del mateix autor. Totes elles haurien de remoure el cervell d’un cap dels catalans entestat a seguir gronxant-se en la carpa d’un circ.
No ha estat pas l’únic jorn -al llarg de la pandèmia- que m’ha semblat oportú incorporar -en aquest espai- la filosofia a la gestió eficient d´un greu problema que ens manté tenallats. Des d’aquesta vessant, convido en Quim Torra que s’immoli, fent un pas al costat. Convocant eleccions sense cap més demora. No podem fer cas d’un personatge sense un full de ruta.
Actuar èticament equival a posar en pràctica rigorosament un projecte amb cara i ulls. Una fita il.lusionant que aglutini l’empenta de set milions i mig de catalans. O, millor, de futurs. Quan tan sols es circumscriu a una tercera part, és evident que falla més d´un pistó.
