e dónde saca pa tanto como destaca.
He llegit amb atenció l’article que publicava ahir el regidor Noel Duque en aquestes pàgines i m’ha fet la impressió que era més llarg el nom de la seva tinença d’alcaldia que no pas les fites que ha aconseguit aquest any que porta liderant-la. Mentre l’anava llegint em venia al cap el cuplet “La chica del 17” i la seva cèlebre tornada, “de dónde saca pa tanto como destaca”, perquè el to de l’article és gairebé eufòric pels èxits aconseguits per la seva regidoria però la impressió que en treu el lector em temo que no és la mateixa. D’entrada, un article com aquest seria d’agrair que anés acompanyat d’alguna xifra, d’algun indicador que corroborés les afirmacions rotundes que conté com, per exemple: “Vivimos en una ciudad que ha afrontado mejor que ninguna de las grandes de Catalunya los primeros meses de Covid-19. No es mi opinión, lo dicen las cifras”. A banda que aquesta última frase recorda bastant el famós lema de l’Anís del Mono -“es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento”-, hauria estat bé que acompanyés la seva afirmació d’algunes d’aquestes xifres perquè la resta de mortals ens poguéssim fer càrrec a què es refereix quan diu que ho hem fet tan bé, ni que sigui per compartir l’alegria i com ell diu “començar a treure pit”. El més curiós de l’article és que es presenta com “una valoración del curso acabado” però en realitat és el que podríem anomenar “un balanç de futur” si se’m permet l’evident oxímoron. Perquè, llevat del bus gratuït a l’hospital i l’adhesió a la carta alimentària metropolitana -que no dubto que siguin coses de les quals valgui la pena presumir-, la resta de fites aconseguides s’expressen en futur: “tendremos, veremos, inaugurará…” i el futur, com s’ha demostrat aquests últims mesos, és una cosa molt fràgil.
Una gran notícia
La presentació de la programació de tardor del Centre Cultural s’ha de considerar sense dubte una gran notícia tant perquè significa una clara aposta pel retorn a una certa normalitat -programar trenta espectacles en tres mesos, en els temps que corren, és una cosa realment lloable- com per la qualitat d’alguns dels espectacles que s’hi podran veure. Si fóssim en una altra situació potser es podria dir que la coherència que hi ha en l’oferta de dansa i música clàssica es troba a faltar en l’oferta teatral, però, insisteixo, som on som i, amb les dificultats que entranya en aquests moments poder elaborar i oferir una programació com la que ha fet Adrià Fornés i el seu equip, la seva feina mereix tots els nostres elogis.
Unes vacances estranyes
Molts terrassencs comencem vacances avui, alguns sense saber si podrem arribar al nostre lloc de destí, d’altres amb la por de veure cancel·lada la seva reserva i molts havent tornat als hàbits vacacionals de quan érem petits: un poble petit i proper i veure passar el temps tot espantant les mosques. N’hi haurà també de valents que se’n vagin ran de mar, en aquests casos, la manca d’oferta nocturna descompensarà bastant les vacances dels joves, tot i que, si a la platja es mantenen les distàncies que s’haurien de mantenir entre els banyistes, la platja aquest agost pot ser una delícia com feia dècades que no era. Serà, en definitiva, un estiu estrany que tots mirarem de passar tan bé com puguem i sempre amb l’amenaça d’un rebrot del virus a l’horitzó. Caldrà, això sí, que tots carreguem les bateries perquè la tardor que ve serà molt i molt complicada.
La programació de tardor del Centre Cultural s’ha de considerar sense dubte una gran notícia
