En el segon trimestre d’aquest any les economies catalana i espanyola van patir la caiguda interanual més gran des que, l’any 1970, els organismes oficials van posar en marxa el càlcul del Producte Interior Brut (PIB). Entre l’abril i el juny, el PIB de Catalunya va retrocedir, amb relació al mateix període de l’any passat, un 20,1%, segons l’estimació d’avanç que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El descens és superior al del primer trimestre (4,9%) perquè va ser al mes d’abril quan van ser les mesures de confinament i aturada de l’activitat productiva, a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, que a l’Estat espanyol van ser les més severes de la Unió Europea, van ser més intenses. La millora de la situació sanitària al maig va permetre eliminar progressivament les restriccions de mobilitat i normalitzar bastant l’activitat econòmica, però aquesta normalització no ha arribat encara a tots els sectors, segons l’Idescat.
El retrocés és generalitzat a tots els grans sectors productius. La reducció més important en Valor Afegit Brut (VAB) es va registrar a la indústria i la construcció (22,1% i 23, 4% respectivament), i el sector agrari és el que va tenir una caiguda més suau (2,3%). Les úniques branques industrials amb un creixement interanual positiu van ser la farmacèutica, l’energia elèctrica i gas, i el subministrament d’aigua, tot i que les telecomunicacions, la informàtica o els correus van mantenir un grau d’activitat notable.
la patacada del turisme
També els serveis (el sector amb més pes en l’economia catalana en VAB i ocupació) han estat molt afectats per la crisi de la Covid-19, amb una contracció del 18,9%. Les caigudes més importants es van registrar en els serveis d’allotjament, les activitats artístiques, la restauració i els serveis vinculats a l’oci. El sector del turisme, que amb l’hosteaeria representa una quarta part de l’ocupació, i que havia viscut una dècada de creixement, s’enfronta ara una situació terrible. Les restriccions a la mobilitat internacional vaticinen una afluència mínima de turistes estrangers.
La reducció de l’activitat productiva es reflecteix, lògicament, en un augment de l’atur. La dada més recent, del mes de juny, mostra 192.834 afiliacions a la Seguretat Social menys que fa un any (pèrdua d’un 5,5 interanual). Un descens fort, però no obstant inferior a les caigudes per sobre del 7% que es van viure l’any 2009.
Cal destacar que el descens en l’ocupació resulta molt inferior al registrat pel PIB, en bona part perquè els expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTOs) han permès mantenir molts llocs de treball. Des de la declaració de l’estat d’alarma fins a principis de juliol més de 727 mil treballadors han estat coberts per un ERTO. A finals d’abril, gairebé un 26% dels afiliats i a finals de juny, un 14%.
La crisi de la Covid-19 també es reflecteix en l’evolució de la població activa, que baixa un 4,2% internaual durant el segon trimestre. La població inactiva ha augmentat el 8,7%, en part perquè les persones que s’han quedat a l’atur no han pogut cercar feina activament.
