uardo un record d´infantesa molt emotiu. Vivia al capdavall del carrer Vinyals. Tenia un veí que era molt bona persona. Es deia Enric Salvador Forte. Conjuntament amb els senyors Trullàs i Marquès, un dels tres socis d´una empresa tèxtil de l´època (TRUMARSAL, del carrer Marconi). Quan jo deuria tenir uns 10 anyets, em va convidar a visitar la Cova de Sant Ignasi, a Manresa. Conjunt arquitectònic conformat per una església barroca i un edifici neoclàssic. He de dir que en vaig sortir embadalit i gratament sorprès.
Segons la tradició, allí s´hi va recloure Sant Ignasi de Loiola durant gairebé deu mesos (1522-1523) per a pregar i fer penitència. Tornava del monestir de Montserrat, on havia escrit bona part de la seva obra “Exercicis espirituals” (publicats el 1548). Fou a les acaballes del segle XVI, que l´orde decidí començar a venerar l´indret. En aquest sentit, doncs, van situar una creu al cim de la roca, tancant la balma amb una roca. Com a donació de la marquesa d´Aitona, el 1603 s´hi bastí una capella dedicada al sant. Tot el conjunt esdevingué casa de recolliment i acollida de pelegrins,a partir de mitjans del segle XVII.
Tal dia com avui -l´any 1556- moria Sant Ignasi a Roma. Primer de tot, era militar. Ferit a la batalla de Pamplona, es reconvertí a religiós durant la recuperació, on llegia molts llibres espirituals. Essent fundador i primer “General” de la Companyia de Jesús, cal recordar que, d´ací a 2 anys, s´acompliran 400 anys des que el canonitzaren.
Un dels reptes que suggeria en els seus reglaments fixava que cal “proposar-se l´excel.lència i compartir-la”. L´enunciat pot semblar senzill però implica una força de voluntat brutalment complicada.
Un altre principi ben vàlid per l´actual temps polític seria aquest: “s´ha de procurar conservar l´amistat i benvolença dels qui governen. Guanyar les persones d´autoritat amb modèstia, humilitat i bones maneres”. De tot plegat, en prendrà nota la trepa de personatges apoltronats en una butaca que no saben on tenen la mà dreta ? No dient noms, en tenim a Madrid i al govern de la Generalitat, si us plau.
No essent així, “no tenir moderació provoca que el bé esdevingui sovint mal… I la virtut, vici”. Compte que el rerefons té substància ! Fa massa temps que el poble beu a galet …i en comença a estar tip.
