OSEP-Maria Castillo i Navarro és un teòleg jesuïta que passa de 90 anys. El seu pensament avançat i fronterer amb l’anomenada “teologia de l’alliberament” sovint critica sectors de la cúria eclesial catòlica. Fa poc més d’un mes, publicà un article titulat “La religió no s’enfonsa. Es desplaça”, que em motiva a comentar-lo. Ha estat així que jo bescanvio els dos verbs pel de “capgirar”.
Refereix que es ve dient -de fa dècades- que l’Església està en crisi. Ningú no negarà que, amb la pandèmia de la Covid-19, encara s’ha fet palès de forma més remarcada: les pràctiques religioses han perdut pistonada. La buidor dels temples contrastava amb el “share” terriblement baix de cerimònies retransmeses telemàticament. És per això que s’escapa de les mans dels preveres. Surt de les esglésies i es desplaça d’allò que és sagrat per aterrar en zones vitals humanes. No és el mateix participar en una missa presencialment que fer-ho darrere d’un portàtil o una pantalla televisiva. Des de TV2 (Sant Cugat), TV3 (monestir de Montserrat) o la cadena 13 (Madrid). L’autor fixa que no s’aplaudia el clergat sinó els sanitaris. Que adorar Déu no va estrictament associat a un lloc concret. L’evangelista Joan (4, 21-24) fixa que “s’apropa l’hora -i ja ha arribat- en què no donareu culte al Pare en aquesta muntanya o a Jerusalem. L’important rau a ésser honrat, honest, bo. Lluitar contra el dolor, fent per humanitzar el món”. Uns conceptes que proclama en Pere Casaldàliga, bisbe al Mato Grosso brasiler de fa més de mig segle.
No és pas la primera vegada que demano -des d’altres escrits- que l’Església catòlica analitzi profundament la seva actuació al llarg del confinament. Incidint, sense embuts, a qüestionar-se potser certs criteris massa ancorats en visions etèries i poc submergides al nucli. A la meva època universitària, encara primava la tristament famosa “llei de premsa”. També coneguda com a “llei Fraga”, un ministre injuriat amb tota la raó del món i més. En el seu articulat, concretava una “trilogia” d’ens intocables: monarquia, Església i exèrcit. Goso dir-ho perquè podria ésser que, a hores d’ara, m’enviessin a galeres.
D’una o altra manera, tanmateix, vull pensar que certes postures místiques i/o “ex cathedra” (ben bé des de la trona) no apropen gaire la feligresia als santuaris religiosos. Valdrà la pena fer-s’ho mirar, oi?
