La pandèmia de la Covid-19 ha generat importants i variats canvis en el món laboral, tant en l’organització com en les relacions entre empreses i treballadors. El confinament obligat per la situació sanitària va derivar en un important creixement de l’anomenat “teletreball”, una situació derivada de la feina que ja passava en el passat però que el coronavirus va disparar per obligació. Ara, malgrat la “nova normalitat”, el teletreball ha arribat per quedar-se i s’està obrint un interessant debat sobre la seva regulació. La patronal terrassenca Cecot ha elaborat un document d’anàlisi i de mesures en la prestació de serveis en règim de teletreball que volen contribuir a enriquir el debat per la seva regulació. Des de l’àrea d’assessorament laboral i el Club Cecot de Recursos Humans, s’ha dut a terme un document que contempla reflexions i propostes.
Cecot planteja si la prestació de serveis en règim de teletreball pot esdevenir el “quarto de reixa del segle XXI”. Una expressió coneguda entre la generació de persones que van treballar al sector del tèxtil des de principis del segle XX i que feia referència a l’habitació, al costat de l’entrada de la casa, amb finestra enreixada on, generalment les dones, feien feines per a la indústria tèxtil, com per exemple les cosidores d’errades.
Aquestes feines es feien, per tant, per compte alguna indústria tèxtil, a casa – normalment en aquest anomenat quarto de reixa- i constitueix el que en podríem dir l’antecedent directe del que ara anomenem “treball a distància”.
correlació amb l’actualitat
Per tant, el treball a distància, segons la patronal terrassenca, no és pas un invent d’ara. Sí que ho és l’anomenat teletreball pel que suposa d’utilització de les TIC. Però hi ha característiques d’aquest treball a distància de la indústria tèxtil que poden tenir correlació amb l’actualitat com ara la necessitat d’un espai reservat per a la feina, dins de l’habitatge; que el salari fos per peça feta i no per temps destinat; que l’empresa es feia càrrec de les despeses derivades de l’activitat laboral, o que a les persones treballadores del quarto de reixa aquesta manera de treballar els permetia la cura de la casa i els fills. Per tant, en l’actual debat sobre la regulació de l’anomenat teletreball, potser seria bo, segons Cecot, tenir present l’experiència acumulada durant anys, en la prestació dels serveis a distància.
Aquesta forma de prestar serveis laborals afecta tant a les empreses, com a les persones treballadores i, en general, la societat. I tots tres actors poden veure-hi tant avantatges com inconvenients tal i com s’inclou en el document d’anàlisi i mesures de la Cecot. Per posar un exemple, el teletreball per a les empreses pot suposar la facilitat d’expansió geogràfica i la captació del talent, el decrement de l’absentisme laboral, de les despeses de desplaçament o l’organització orientada al treball per objectius. Per contra, es trobarà amb els inconvenients d’una menor identificació del treballador amb l’empresa, la difusió de lideratges o el control de la informació confidencial.
En el cas de les persones treballadores podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laboral. I com inconvenients el document inclou un possible aïllament de la persona respecte dels companys, el sedentarisme o un possible augment de conflictes en el nucli de convivència, un factor que ha crescut durant el confinament. I si analitzem el teletreball des del punt de vista social, suposaria menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, per contra pot suposar una disminució del control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.
Antoni Abad, president de Cecot, defensa aquesta forma de treball. “Pot ser un molt bon instrument laboral i social, hem d’aconseguir fer-lo viable. Sense una bona anàlisi previ correm el risc de matar-lo abans de néixer”. També formula un desitg. “Que el diàleg compartit i el temps de debat incorporin el màxim d’avantatges i d’inconvenients possible i d’aquesta manera l’acord final tindrà una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials”,
La Cecot insisteix que la instauració del teletreball sempre s’ha de donar per acord entre les parts i que, per exemple, en l’àmbit de l’empresa, aquest acord ha de ser reversible en els termes que pactin les parts.
