El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació demana, en un comunicat públic, que es mantingui la sisena hora en els centres de màxima complexitat (CMC) pel curs vinent. La plataforma fa aquesta reclamació argumentant que ha observat que hi ha alguns centres que fins ara comptaven amb aquesta sisena hora i que deixaran de tenir-la. Un fet que les famílies, que formen part d’aquest col·lectiu, consideren que és lamentable donat el context d’emergència generat per la Covid-19 i que té efectes sobre l’ensenyament.
La plataforma ha posat com a exemple a Terrassa, on explica que les direccions de bona part dels CMC de la ciutat havien decidit, ja des del principi, no comptar amb aquesta sisena hora “per manca de personal i recursos”, segons va transcendir. El col·lectiu recorda que la ciutat ostenta la primera posició com a ciutat més segregada de Catalunya, a primària, la qual cosa fa intuir que no va ser aquesta la millor de les decisions si més no per a l’alumnat vulnerable.
Després de Terrassa ha estat Salt, on totes les escoles són de màxima complexitat. A Salt, totes les direccions acadèmiques han decidit renunciar a l’ampliació horària sense escoltat la resta de la comunitat educativa, en una decisió unilateral i sense sotmetre’s a debat propi, segons diuen des de la plataforma.
El col·lectiu d’escoles segregades informa que encara no tenen accés a les dades sobre el total d’escoles que han demanat continuar o començar amb la sisena hora, ni de quantes han decidit prescindir-ne pels motius que siguin. Però diuen que “sabem que hi ha direccions que, seguint criteris que no coneixen, han decidit a contribuir un mapa educatiu amb una gran diversitat de realitats, on es donaran evidents greuges comparatius entre escoles amb una composició semblant”. Les escoles que lluiten per l’equitat recorden que la sisena hora es va afegir a les escoles públiques de primària el curs 2006-07 i que va suposar un cost a la Generalitat de 497,7 milions d’euros fins al 2011, segons un estudi elaborat per la conselleria d’Educació el juliol de 2011.
L’informe aporta també la dada que, en els centres que la van adoptar des del principi, van tenir una pujada d’entre 1,5 i 3,1 punts en el percentatge d’alumnes que van superar totes les matèries. La mesura es va retirar de manera generalitzada el 2011, tot i el seu positiu impacte, exclusivament per raons econòmiques. Tanmateix es va mantenir en alguns centres, els anomenats de màxima complexitat on hi ha una composició sociocultural i econòmica de les famílies més desfavorides, als rurals i en algun centre ordinari.
més anàlisis
Tot i la manca de més anàlisis per valorar l’impacte de la mesura en l’alumnat, el creixement de l’índex de segregació escolar en els darrers anys els permeten treure com a conclusió que la sisena hora no ha tingut un efecte segregador, ni ha aconseguit capgirar les lògiques de tria de les famílies ni millorar les desigualtats en la composició social dels centres, tal com ha contat el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu informe “La segregació escolar a Catalunya”. No obstant això, “en els darrers anys han millorat globalment els resultats acadèmics del sistema educatiu, i de manera més notòria als centres amb una elevada complexitat educativa”, diuen recollint paraules del mateix Síndic.
La plataforma diu que ara és córrer el risc de perdre aquesta millora en els resultats acadèmics. Però això reclama la reversió d’aquesta retallada educativa, de la qual en fa responsable al mateix departament d’Educció com també a les direccions educatives que han decidit renunciar-hi.
