star en la primera línia d’atenció a les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat passa una factura emocional als treballadors i les treballadores dels serveis socials municipals. Així ho va denunciar ahir la Secció Sindical Única de CCOO a l’Ajuntament de Terrassa i Organismes Autònoms en la roda de premsa convocada a la seu del sindicat, al carrer de la Unió, número 23, per presentar l’informe “Situació de les treballadores i treballadors de serveis socials a l’Ajuntament de Terrassa”. L’anàlisi se centra en els empleats que conformen els serveis a la ciutadania situats a l’edifici Glòries (serveis socials, EAIA, SAI, SAD, dependència, polítiques d’habitatge, mediació comunitària), així com dels equips bàsics d’atenció social repartits per diferents districtes i equipaments de la ciutat.
L’informe recull d’aquesta manera “un augment preocupant” de les baixes temporals “per ansietat, estrès i altra simptomatologia derivada”, i indica que entre l’1 de gener i el 31 d’octubre del 2019, un total de 75 persones van estar de baixa -un 35 per cent de la plantilla, que el sindicat xifra en 180 persones-).
“El primer que hauria de fer l’Administració és tenir cura del personal que atén els col·lectius més vulnerables, perquè si no es compleixen els seus drets laborals, si els fas treballar doblement, si existeix una manca de recursos de personal i hi ha una falta de gestió organitzativa, els treballadors i les treballadores acaben amb càrregues emocionals”, va indicar Joan Tamayo, assessor jurídic de l’esmentada secció sindical de CCOO.
En la mateixa línia, Tamayo va alertar d’un “previsible agreujament” de la situació pels efectes socials de la crisi del coronavirus.
més demanda
Per la seva banda, el delegat sindical Joan Cañabate va criticar que als serveis socials del municipi no es compleixen les ràtios establertes per la llei, “que marquen que per cada 15 mil habitants ha d’haver-hi tres treballadors socials i dos educadors socials”.
Cañabate va assenyalar que d’ençà de la crisi econòmica del 2008, “els serveis socials han incrementat la demanda”, i va indicar que “avui atenen des de la primera infància, als joves i la gent gran, a més d’ajudar les famílies en temes tan diversos com desnonaments, pensions o situacions de maltractament.”
El delegat sindical va lamentar, però, que “la plantilla de serveis socials no hagi crescut en correspondència a aquesta diversitat d’atencions”. Així mateix, Cañabate va ressaltar l’existència “d’una plantilla poc estable en termes contractuals, cosa que fomenta la precarietat laboral”.
recursos
En l’informe, CCOO posa un exemple del que considera una disminució en els recursos que serveis socials posa a disposició de la ciutadania. “De forma reiterada hi ha un retard en les primeres visites d’acollida als col·lectius més desafavorits, un espai de dos mesos o més -apunta el text-. Això, a banda de produir un estrès afegit al propi treballador o treballadora, afecta l’atenció directa de les necessitats dels col·lectius, que no poden esperar tant de temps”.
Altres crítiques que es desprenen de l’informe de CCOO respecte del funcionament dels serveis socials municipals són “l’existència de càrregues de treball per sobre del normal i del que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals”; “la falta d’una organització àgil i eficient davant de l’augment exponencial de la demanda ciutadana de prestacions de primera necessitat, amb una excessiva burocràcia”, així com “la disminució en la cartera de serveis, en contradicció amb un augment en el nombre de demandes dels col·lectius més desfavorits”.
taula de negociació
En preveure “un augment significatiu d’usuaris i usuàries de serveis socials bàsics” a causa de la crisi social i econòmica causada pel virus, l’informe de CCOO formula diverses propostes. Entre aquestes hi ha “posar en valor i dignificar tots els treballadors i treballadores de cures i serveis bàsics a les persones abans que s’agreugi més la seva situació”; a més d’un canvi en l’organització, reduir la burocratització i fer que la informació circuli d’una manera més transversal.
Reduir el que el sindicat considera una precarització de les condicions laborals de la plantilla; la no externalització dels serveis; i revisar les infraestructures (CCOO opina que molts centres de treball s’han quedat obsolets) són altres propostes que llença el sindicat per a uns serveis socials que, segons calcula, atenen avui a Terrassa més de 50 mil persones.