Donc sí, hi ha una certa por, perquè sembla que la situació entorn de la Covid-19 està empitjorant, i molt, especialment a Catalunya i Aragó, fins a parlar d’uns nivells de contagi descontrolats. Les xifres d’infeccions s’han disparat a ambdues comunitats i no sembla, de moment, que hi hagi manera de frenar l’extensió del virus.
L’experiència de l’anterior crisi sanitària ens està servint per a alguna cosa. En primer lloc, s’estan fent més proves PCR. Tot i el nivell d’error que sembla que tenen, el control dels positius i els seus contactes serveix per limitar l’afectació del coronavirus. Els positius sembla que són, en major proporció, gent jove, que suporta millor la malaltia i en la majoria dels casos no necessita hospitalització, com deia ahir Fernando Simón, director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias. S’estan infectant molt menys sanitaris, les residències de la gent gran estan controlades i hi ha molt asimptomàtic, que sembla que és bo, perquè pràcticament no necessiten atenció, però per altra banda, resulta més complicat de saber si estan contagiant o no.
Dit això, que seria la part que ens faria ser una mica optimistes davant aquesta segona onada de la pandèmia, no es consola res pensar que no hi ha control; no ens consola res rebre novament informacions contradictòries i no ens consola res tenir la sensació que la gestió no sigui eficaç. Ara tenim les competències, ara hem de demostrar que estem altament capacitats. Així es va dir quan no teníem les competències de gestió de la pandèmia. De moment, no es transmet fermesa ni lideratge.
Hi ha diversos símptomes que ens vénen a dir que hi ha alguna cosa que grinyola, però els més determinants són, només per posar uns exemples, la declaració de la consellera Vergés que no es confinaria Lleida i es va confinar l’endemà; decretar el confinament lleidatà alegrement sense l’empara d’un decret o dir que tenim prou rastrejadors i l’endemà reconèixer que existeixen diversos problemes en el sistema de control i seguiment dels casos positius.
No es tracta de la crítica per sistema, sinó de posar de manifest evidències, donada l’experiència de tots. Hem de tornar a repetir que ara, més que mai, s’imposa la responsabilitat individual per evitar mals majors.
