OT apunta a eleccions immediates, de cara setembre , o principis d’octubre. La roda ja no dona més voltes perquè la guerra interna, en el Consell Executiu, fa impossible prendre decisions, i la batalla entre PDEcat, Junts x Cat, la Crida, el Consell per la República, i altres artilugis obliga a no donar temps, per a més invents.
Així, doncs, res es fa, per interès del poble català, sinó pels interessos dels partits de govern, i molt especialment pels dels post convergents. Vagin com vagin les eleccions, tothom ha de tenir clar que hi ha una única via per sortir de la greu crisis en la que estem immersos: una dieta d’aprimament total.
Totes les administracions, han d’emprendre una dura reconversió, cap a models molt més operatius, més eficients i molt més austers. Ja no hi ha més excuses per no fer-ho. Es impossible mantenir les estructures actuals, perquè faran falta quantitats ingents de diner per a reactivar el país. I només el podrem reactivar si s’emprenen inversions, en tots els àmbits i sectors, com per donar feina a desenes de milers d’empreses de tot el país.
A nivell català, l’aprimament ha de ser especialment rigorós, perquè amb els anys, s’ha anat engreixant el nombre de departaments, organismes i entitats públiques fins arribar a extrems insostenibles. Si a tot plegat, li sumem l’enorme deute que arrossega, queda clar que només amb una dieta brutal, ens en sortirem.
I la dieta a aplicar, ha de venir de la mà d’algú molt coneixedor de les administracions, molt preparat i capaç de dur a terme una ingent tasca, per damunt de partits i interessos que no siguin estrictament els de país. Us avenço que només veig una persona amb aquestes qualitats per portar a bon terme, aquesta tasca: Miquel Iceta.
Conec bé en Miquel, com conec bé altres protagonistes de la política catalana, que ja han mostrat les seves carències. Només cal veure com s’ha governat la Generalitat els darrers deu anys, per comprendre que cap dels que estan en el Consell Executiu, son capaços de dur a terme la feina que ens espera. Qui estigui al capdavant, ha de ser capaç d’anar a buscar els millors, independentment del partit, l’entitat o l’organisme on estiguin ubicats. Només amb un Consell de notables, en cada especialitat, serà possible executar una dieta exemplar, en tots els àmbits i sectors.
Desmuntar entramats, dissoldre organismes, aprimar estructures, suprimir departaments, ajuntar direccions, reduir personal, i fer estalvis immensos en capítol 1 ( personal), per engruixir el capítol 6 ( inversions), son les prioritats que haurà d’assumir el nou govern. Ja no hi ha excuses ni retards injustificats, perquè el que ens ve al damunt, serà molt pesat, molt.
Els que ara hi son, han estat incapaços de fer-ho, i no tenen ni la preparació ni les mans lliures per dur-ho a terme. Hem estat en mans mediocres que han actuat mediocrement. El resultat el tenim a la vista, amb tota mena de vectors negatius. Es impensable continuar per aquest camí, i d’aquí que s’hagi de fer confiança en algú d’eficàcia provada. En un moment especial com el que vivim, s’han de trencar rigideses de partit, i buscar la persona més adequada. I no és que una sola persona pugui resoldre-ho tot, però en tots els moments històrics, tenir al davant la persona indicada, ha estat la solució per sortir de la crisis. El treball ha de ser col·lectiu, però comandat, coordinat i impulsat per algú que tingui les idees clares, la preparació necessària, i la llibertat de moviments com per fer el que calgui, agradi o no al partit, en el que milita, o en altres de propers. El moment ho exigeix, i l’embat no accepta demora. En poques setmanes tindrem a les mans el nostre destí. Serà el moment de prendre una opció històrica. No s’hi valen més contemplacions.
