L títol de qualsevol tema d’opinió ha d’ésser comprimit. Quant més, millor. Cal que tingui algun ham entre línies. Mai no pots avançar el què definiràs després. Corres el perill que el lector es quedi en la carcassa. Altrament, l’arbre no els hi deixa veure el bosc. Per tant, capgiro conceptes per dir que “qui no s’arrisca no pisca”.
Per què m’enceto avui així ? Ni més ni menys penso mantenir-me fidel a temes que facin pensar. Que remoguin consciències. Recordant la tesi castellana del “quien se pica ajos come”, em vénen a la retina aquelles senyoresintentant vendre una rastellera d’alls. A mi, m’agraden. Fins i tot, en rossego algun de cru. Llavors, he de córrer per “matar” l’alè i no molestar l´entorn.
La vena política dóna corda per parar un tren. Ací me’n vaig a “l’invent de la sopa d’all” per tapar/amagar sovint la manifesta inutilitat de molts polítics. Des del procés català fins a la gestió de la pandèmia, donen arguments sobrats per fotre’ls a caldo. Massa xerrameca. Rodes de premsa patètiques i moltes fotos de cara a la galeria. No quadrar el nombre de finats els hauria de fer caure la cara de vergonya. Una gran majoria d’edat avançada, amb referències mòrfiques rebutjablement fastigoses. Justament una generació que ho ha donat tot al llarg d’una vida més que feixuga ha vist com se’ls hi negava una atenció i/o hospitalització dignes i en condicions.
Per tant, no em sobta que moltes famílies hagin optat per la via judicial. Cerquen aclarir dubtes. situant les coses al punt que pertoca. Lluny d’indemnitzacions que els menen a d’altres adagis prou eloqüents. Com el de que “quan fou mort el combregaren”. Les residències són al punt de mira. Moltes persones volen prémer el gallet i fer rodar caps en el que ve referit a residències geriàtriques. Com pot ésser possible haver arribat al grau suprem de degradació?
Admiro el coratge dels qui s’arrisquen a remoure brutícia. Haver convertit, però, l’atenció de la gent gran en un negoci clama al cel. Mentre que la Generalitat reclamava el retorn de competències sanitàries centralitzades, l’auditoria prèvia devia ésser mínima. Al govern central, val més no dir res del vicepresident Pablo Iglesias Així, tenen el meu recolzament. Arriscar és guanyar. Que es calcin
