RA estem atrapats per la greu crisi que ha desencadenat la pandèmia que ens ha atacat. És duríssim, paguem un preu alt, però hem de seguir caminant. I hem de caminar amb esperança i fortalesa mental. Per això us convido a fer, plegats, una ullada a alguns factors de canvi que sembla marcaran els propers escenaris de l’immediat futur.
L’ésser humà ha guanyat consistència i fortalesa gràcies als permanents canvis que ha experimentat en la seva evolució. Però els ritmes han estat diferents. Ara ens enfrontem a uns processos de transformació socioeconòmica accelerats. Deia ja fa uns anys Bill Gates, que en els pròxims 5 anys es produirien més canvis que en els passats 50. Ara segurament rebaixaria la comparança a 3 anys.
Ja que patirem la part negativa del que ens està passant aprofitem la positiva. Com deien en l’última Jornada de Reflexió de la CEOE, la cultura digital que hem intensificat aquests mesos eixamplem el seu ús a tots els camps d’activitat en el que sigui aplicable per guanyar eficiència, rapidesa d’acció I estalvi de costos.
Alguns experts consideren que quan menys hem avançat 6 anys en la generalització de l’ús d’aquesta tecnologia, perquè moltes de les eines tecnològiques que ara estem utilitzant ja estaven disponibles fa alguns anys. La inèrcia en mantenir els hàbits i les rutines ha calgut que es produís un fet duríssim que ens ha obligat a canvi de maneres de procedir. El nostre cervell si no el provoquem amb nous estímuls, té tendència a l’estalvi d’energia, a mantenir allò que ja dominem.
Estem construint unes noves realitats, que ens aportaran millors maneres de viures si ho fem bé. Els avenços tecnològics constants crearan noves dinàmiques competitives en l’àmbit econòmic i en part també en la dimensió social i ens exigiran avançar de pressa, sense parades i en reestructuració constant. Ho hem de saber fer.
Aquest nou ritme competitiu, sobretot en l’àmbit del treball, exigirà una permanent revisió de formes d’actuació que ens permetin afrontar amb èxit, riscos ara imprevisibles com els que estem experimentant. Haurem de capacitar-nos bé per afrontar els nous desafiaments, si volem mantenir l’espai competitiu personal i el de les empreses i organitzacions. El futur de treball exigir més preparació.
Un exemple d’aliança de talents ja l’han protagonitzat els professionals de la salut davant del repte del coronavirus creant una cadena d’aliances d’experts diversos per intercanviar informació i experiències de cara afrontar amb més efectivitat el repte.
El món econòmic ha creat equips d’experts per a activar el teixit productiu i els servis. El mateix àmbit educatiu està capacitant-se, en equip, experimentant una nova manera d’ensenyar i d’educar incorporant presencia i distancia utilitzant recursos telemàtics, Macron, a França, també ha creat un equip de “savis” per afrontar la sortida de la crisi actual. Ha fet quelcom semblant el Govern italià i seria una boina iniciativa que nosaltres com país suméssim fortaleses del món polític, sindical, institucions de la societat civil i mon empresarial, formant una aliança de talents d’experts en els àmbits diversos de les necessitats econòmiques i socials dels ciutadans.
Arribats a aquesta visió del futur professional, hem d’advertir que no tothom és capaç de formar part d’aquests equips de talents, sovint perquè no hi ha hagut entrenaments en l’amit de la formació. És una manera de crear valor sumant les capacitats i experteses de cada membre del grup. Això però, exigeix necessàriament deixar de banda protagonismes personals, saber escoltar, assumir les discrepàncies com una riquesa d’opcions i ser objectiu en les anàlisis de cara a saber valorar la millor solució. Els interessos personals exclusius no poden frenar la riquesa col·lectiva. Hauran de quedar subordinats. A més com que ens haurem d’acostumar a viure en la incertesa, el treball cooperatiu la disminueix perquè genera confiança. Un altre avantatge és que facilita l’aprenentatge permanent obligat, gràcies al constant intercanvi d’informació i de pràctiques creatives que aporten entre tots.
Aquestes exigències s’han d’incloure dintre dels plans de capacitació professional. I atenció a quelcom fonamental: Crec que cal aprofundir en fer una consistent associació practica entre el saber i saber ser Treballem molt això, perquè una aliança de talents, sense anar associada a valors humans com la responsabilitat, la cooperació honesta, els sentiments socials inclusius i l’ètica, podria ser inclús negativa perquè no posaria barreres a l’ús del talent al servei de l’especulació, la corrupció i els interessos dels quals poden utilitzar poder i influencies per acaparar recursos de manera abusiva.
Seria enriquidor si ens comprometéssim a promoure i participar en aliances de talents amb compromís social. I no es tracta de fer miracles, ni de crear utopies, n’hi ha prou en intentar conscienciar del valor de petites experiències solidàries en el nostre àmbit d’influència. Ho podem fer com a pares, professors, estudiants, empresaris, directius, persones socialment compromeses, persones innovadores, etc.
Amics, el verdader poder del món que s’està construint, estarà en les xarxes de cooperació intel·ligent. Il·lusionem-nos en formar-ne part!
