L’últim que se sap de la situació de la Covid-19 a Terrassa és que no hi ha grans novetats. Ahir hi havien tres persones ingressades a planta del Consorci Sanitari de Terrassa. Hi havia un altre malalt a MútuaTerrassa, però ha estat donat d’alta. A l’UCI de l’Hospital hi ha un altre pacient, però el seu ingrés no és actual, sinó que es manté des dels moments més greus de la crisi sanitària. Són dades que han desmentit rumors insistents en les darreres setmanes a les xarxes socials i a comentaris de carrer sobre un possible brot a la ciutat.
El sistema sanitari terrassenc està alerta i preparat per a qualsevol eventualitat. La clau està en l’assistència primària. Els CAP són els que s’han preparat per canalitzar tota l’activitat que es produeixi entorn de la pandèmia. Quan fins ara no han transcendit dades sobre contagis a la ciutat que ens hagin de preocupar, hem d’estar raonablement tranquils, però mai relaxats perquè la situació es pot complicar en qualsevol moment.
Fent el seguiment habitual als mitjans de comunicació, és impossible no sentir la pressió de la informació en el sentit que en qualsevol moment nosaltres ens podem convertir en protagonistes d’un brot com els que s’estan produint a diversos punts d’Espanya. Els més importants són els de Lleida i Lugo, però n’hi ha molts disseminats per tota la geografia. Ara, més que mai, s’imposa l’exercici de la responsabilitat individual com a eina més important i més eficaç per frenar la possibilitat que es puguin arribar a produir contagis comunitaris. L’ús de mascaretes, la higiene de mans i la distància social són els elements bàsics que ens han de permetre mantenir-nos lluny del coronavirus. Existeix un corrent d’opinió científic que denuncia la ineficàcia de les mascaretes però, si ningú no demostra que són contraproduents, quin problema hi ha per portar-les? La mascareta, en aquests moments, és un element que va més enllà de la pura eina preventiva, que ja és molt; es tracta d’un signe de civisme, de solidaritat i fins i tot de pertinença a la comunitat. La mascareta ens diu, no només que no ens volem contagiar, sinó també que no volem contagiar ningú, que ens volem relacionar amb normalitat amb el nostre entorn. Portar-la, no donar la mà o no acostar-nos als altres no són un signe de mala educació o de no tenir habilitats socials, com passava fa només uns mesos, sinó que són signes d’integració, però, sobretot, insistim, de civisme. Siguem responsables i seguim les indicacions de les autoritats sanitàries; el virus està entre nosaltres i s’hi quedarà un temps.
