l teatre grec de Montjuïc com és tradició va donar el tret d’inici a la cursa del Festival Grec 2020,a diferència dels grans festivals d’estiu europeus que s’han cancel·lat a causa de la pandèmia. El Grec 2020 s’ha adaptat a la realitat com han fet molts sectors: el sanitari, el comercial o l’esportiu. La cultura no pot romandre congelada, immòbil o derrotada, els gestors culturals han de reaccionar, tant els privats com els públics, això de la Covid-19 va per llarg, ha vingut per quedar-se, així que hem de prendre les mesures necessàries per sobreviure.
Trobem diferències, les entrades en paper les hem canviat per entrades digitals, ens les descarreguem al mòbil o les portem impreses de casa, els treballadors de teatre porten la màscara posada i el públic també. Vam entrar de forma ordenada per torns i vam sortir igualment de forma ordenada i per torns de files, com si fóssim escolars que els professors porten al teatre, per la resta tot segueix sent igual, apaguem els mòbils en la solitud del nostre seient amb heura de plàstic al nostre voltant. Comença el ritual sense company de butaca, s’apaguen els llums de sala i s’encén l’escenari, la funció ja està en marxa.
L’espectacle inaugural s’ha cuinat durant el temps de la pandèmia, els seus directors la companyia el Baró d’Evel i els artistes col·laboradors com el pallasso Tortell Poltrona que repeteix una i altra vegada el seu famós “Que bèstia” que aplicat a la “nova normalitat “és un bon qualificatiu, tant per al que hem viscut com per al que vam veure sobre l’escenari en la nit d’inauguració. l’espectacle portava per títol: A tocar! Precisament tot el contrari del que recomana el sentit comú, el distanciament; l’artista sempre ha de nedar com el salmó, contra el corrent.
Camille Decourtye i Blaï Mateu van començar amb el número del vestit d’escaiola que es trenca, com esquerdant aquesta realitat en la qual sembla que tot es desfà i a la qual hem d’ agafar-nos bé per no caure. L’espectacle va ser transitant per la música, la dansa, l’humor i la poesia visual.
A l’escenari se li van sumar la fadista Lina, la ballarina Maria Muñoz, al piano va estar Refree, les projeccions a la roca de la muntanya van estar a càrrec de Frederic Amat que anava dibuixant en directe i la presència de l’actriu Imma Colomer que ens va parlar de les nits d’estiu.
Sens dubte aquest Grec 2020 és un banc de proves davant la realitat, s’inventen formes d’entrar al teatre i formes de sortir. La presència de les mascaretes a la boca dels espectadors i les mesures higièniques necessàries. D’alguna manera Ada Colau i Cesc Casadesús han decidit fer front a la paràlisi que sembla confinar la cultura en un format virtual. Ha tornat l’art escènic en viu per fer-nos reflexionar sobre el nostre procés de producció i de consum, sobre una realitat que cada vegada se’ns fa més rara.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
