Sap greu però no puc evitar el comentari/reflexió fet amb un esperit constructiu. En una situació com la que estem vivint cal anar molt amb compte amb els gestos, dispendis, iniciatives i algunes accions que es duen a terme. Fer sobrevolar un helicòpter, com si es tractés de quelcom semblant a la baixada del Drac a l’inici de la Festa Major, ho trobo quelcom estrany i poc encertat, senzillament fora de lloc. Desconec el cost i si l’aparell venia de la base de Sabadell, Ullastrell o d’algun altre heliport. Em consta que hi ha diferències importants en la carta de preus i serveis. El propòsit/contingut d’una Festa Major confinada no ha de servir d’excusa i argument per llogar un aparell d’aquest tipus. El vaig veure sobrevolar la tarda del proppassat divendres. Em van cridar l’atenció la trajectòria i el color. Vaig pensar, pel fuselatge, que potser es tractava d’algun aparell d’un cos de seguretat estatal en el marc d’alguna operació especial a la recerca de plantes “exòtiques”, d’altra banda tan nombroses a la nostra ciutat. Òbviament no vaig tenir-ne resposta en aquells moments d’interessant observació. La majoria de coses acaben amb la corresponent explicació i ara ja sabem de què anava la història. La meva iaia hagués dit que aquest experiment no tenia solta ni volta. No es tracta de fer un debat d’una cosa puntual però també és veritat que tot té un cost, possiblement un elevat cost. Ens hem de fer la idea que una bona lupa cada dia estarà més present en el seguiment de qualsevol decisió i en qualsevol nivell de l’àmbit de la vida política. El control serà exhaustiu. Lògic i normal. Caldrà pensar molt bé com es mouen i gasten els diners. Qui sap si la millor opció, enguany, era no fer cap mena de despesa. Si la festa no és al carrer, aquesta no té cap mena de sentit. No hagués passat res i el virus del malestar i de la frustració no s’hagués escampat.
La nova realitat/normalitat serà, inqüestionablement, exigent amb tot el que es fa o es deixa de fer. Ben segur que el tema de l’helicòpter serà una simple anècdota amb el pas del temps. L’helicòpter o la festa confinada són només una petita part del problema. No ens confonguem amb l’epicentre del debat. Ni tampoc ens perdem en un reguitzell de posteriors, àdhuc surrealistes, justificacions. El veritable afer és pensar acuradament qualsevol decisió i calibrar quines poden ser les circumstàncies. Sortosament l’administració està plena d’experts i assessors que, conjuntament, amb els polítics dels diferents partits poden donar una opinió força meditada davant qualsevol iniciativa. Les coses s’han de pensar i consensuar molt bé abans de fer-se. Qui no té per a menjar o ha perdut la feina pot trobar desorbitada qualsevol quantitat per petita que sembli. Alguns titulars es poden interpretar com una broma de mal gust. Es pot ofendre de moltes maneres. I no es tracta de recórrer al sempitern penediment/correcció posterior. Cal tenir una actitud preventiva que explori quines poden ser les conseqüències i les crítiques que es puguin derivar de qualsevol afer. No demanem res més que rigor, nivell i categoria als nostres dirigents. És del tot just i necessari.