No sabem encara què ens depararà el brot de la Covid-19 a Lleida, si quedarà circumscrit a la comarca del Segrià, si s’estendrà fora d’aquella zona, quines conseqüències sanitàries i socials, en definitiva, tindrà. I no sabrem, tot i que es poden donar opinions divergents, si es podria haver evitat, segurament la gran qüestió que es planteja davant els esdeveniments. La Covid-19 ens ha submergit en un món d’incerteses que ens poden ser injustament rigorosos o excessivament superficials en les nostres apreciacions.
En referència a la situació creada a Lleida, podem començar per pensar en la presa de decisions de la Generalitat, que no qüestionem, per acabar amb l’estat d’alarma una vegada recuperades les competències. Insistim no qüestionem les mesures inicials de la Generalitat, però sí que podem pensar que igual ha estat insuficient confiar tota la gestió de la “represa” (expressió tan buida i inadequada com “nova normalitat” i en aquest cas, a més, ridícula, per utilitzar-la simplement com a contraposició a l’altra) a la responsabilitat individual. En primer lloc, perquè en casos com els dels temporers de Lleida, fins i tot la responsabilitat individual pot ser difícil, si no impossible, de portar a les últimes conseqüències. I això ho han de preveure les autoritats civils i sanitàries. Un temporer amb febre anirà a treballar perquè necessita sobreviure i ho farà encara que no es trobi en bones condicions de salut i si ha d’amagar el seu estat ho farà, per que si no treballa no menja. Davant d’aquesta situació, el que hem de pensar és si l’administració, en aquest cas l’autonòmica, que tan eficaç es deia des de la falta de competències, ha previst la situació i ha actuat amb la suficient contundència i eficàcia que requeria la situació. Les autoritats sanitàries catalanes s’ho han de qüestionar tot, han de saber l’abast de les seves possibilitats de retenir el brot lleidatà, insistir en les mesures de responsabilitat individual, però també en les mesures de control preventiu. Però, sobre tot, ha de vetllar per la impermeabilitat de les àrees afectades per nous brots. És cert que un confinament pot generar danys econòmics irreversibles, però sempre serà molt més controlable si la zona afectada és reduïda que si ens hem de confinar tots una altre vegada, el que significaria una catàstrofe de dimensions bíbliques.
I ha una altra qüestió que hem de valorar sobre la situació a Lleida, que és el deure d’informació i el dret a la informació de la ciutadania, però aquesta és una altra qüestió que mereix comentari a part.
