A pandèmia té una cua allargassada. Amb una fina expressió hispànica ben eloqüent, gairebé podria pensar en allò del “y lo que te rondaré, morena”. Quan penso en l’allau d’assessors incompetents que pul·lulen per l’àmbit polític, em vénen ganes de repartir llenya (o estopa) a tort i a dret. Que ningú no arribi a creure, emperò, que sempre estic de mala lluna… Ho dic en fer una anàlisi senzilla i fonda de la COVID-19. Que no hi hagi hagut un sol il·luminat que ensumés un bri de la catàstrofe em duu a malpensar. Evidentment amb bona part de raó. Els més culpables de tot plegat, se’ns dubte, els responsables de la dràstica retallada sanitària.
Saltant de la vessant política i sanitària a la sociolaboral, al·lucino. Em temo que els governants tampoc no encerten gaires decisions. Ajudes de mínim vital a famílies, subvencions, ajornament o suspensió temporal d’impostos, implementació de préstecs ICO, activació de recolzament a algun sector (autònoms, comerç i turisme, entre d’altres), activació d’ERTO. “Àngela Maria! O vatua l’olla!”
Em permeto remarcar als beneficiaris de qualsevol d’aquests hams que val la pena que s’informin de llurs obligacions fiscals. Ningú no regala duros a quatre pessetes. Sense anar gaire lluny, em vénen a la memòria els ajuts de fa poc menys de dos anys per incentivar la maternitat. Els batejaren com a xecs-nadó. Van “requerir” les senyores que no ho havien reflectit a la declaració de la renda. En sentir-se ofeses, van reclamar judicialment, i van guanyar òbviament la demanda. Això sí, tan sols van compensar les que van fer el tràmit burocràtic de reclamar. No tenia el Ministeri de Treball el llistat detallat de les beneficiàries per ajustar comptes i fer les paus?.. Moltes van desistir, en veure la necessitat de cercar un gestor, on sovint “els costava més el farciment que no pas l’indiot”.
Dic tot això perquè prego per tal que Déu no faci que, ara, es repeteixi una “pel·lícula” prou semblant amb els expedients de regulació temporal d’ocupació. Llavors diria “flipa, tulipa!”. O tindria ganes de titllar d'”estaquirots” els cervells pensants que els han parit. Arribo a pensar que no caldria filar gaire prim. Per tant, alerta amb l’ERTO.
