Les dades de l’atur del mes de maig ens donen una idea de la magnitud que les conseqüències econòmiques que està provocant la crisi pandèmica a la ciutat. En un parell de mesos hem perdut el rèdit aconseguit des de 2016, l’any en què es podria situar la sortida de la crisi de 2008. Estem en les mateixes xifres de desocupats que fa quatre anys. Dit d’una altra forma, és la primera vegada que l’atur puja al mes de juny des de fa exactament 12 anys. Les perspectives no són excessivament optimistes si tenim en compte, com dèiem aquesta mateixa setmana, que el Rebost atén en aquests moments un 40 per cent més de persones que abans de la crisi del coronavirus. Tot i els increïbles problemes de cobrament que estan patint els treballadors afectats per ERTO, encara tenen aquesta cobertura. El mes de setembre, quan acabin els expedients de regulació prorrogats per l’estat i les empreses se situïn en un escenari de realitat ens podem trobar a una situació francament complicada per a tots.
En aquest sentit, cridem l’atenció sobre les declaracions que ha realitzat el secretari general de Treball, Josep Ginesta, que alerta del conservadurisme de les empreses a l’hora de desafectar treballadors dels ERTO. Ginesta diu que si bé és cert que s’ha recuperat una part important de l’activitat industrial catalana, és encara insuficient i que les empreses estan desafectant treballadors amb una certa contenció. Segurament existeix una desconfiança en les empreses que pot generar un cercle viciós que retardi la sortida real de la crisi. Desconfiança per la debilitat de l’activitat econòmica i per la possibilitat d’un rebrot massiu que pugui generar una altra crisi sanitària a la tardor que seria certament fatal. Pensem que més de la meitat dels treballadors afectats per expedients de regulació temporal, encara continuen en ERTO, quan la Generalitat preveia que a finals de juny estarien desafectats entorn d’un 70 per cent.
Respecte dels ERTO. Han passat tres mesos i hi ha un nombre elevat, però indeterminat de treballadors que encara no ha cobrat. La casuística és variada, perquè hi ha alguns que consta encara que han estat donats de baixa per l’empresa, quan en realitat els gestors van tramitar un ERTO o altres consten com que ja han sortit de l’expedient i es troben en uns llimbs d’angoixa. La CECOT ha preguntat a la ministra de Trabajo pel nombre de treballadors que estan en aquesta situació i ha aprofitat per demanar la raó per la qual el SEPE no s’ha recolzat en els serveis públics d’ocupació autonòmics. El Govern de Pedro Sánchez encara no ha explicat bé les raons de la gestió catastròfica del pagament dels ERTO.
