ESULTA força lògic/inevitable, amb tot el que estem vivint i patint, que no pensem gaire o gens en els milers d’alumnes que preparen les proves de selectivitat de la setmana vinent. Conec alguns casos de nois i noies que pateixen un altre peculiar/etern confinament amb la preparació de les PAU i que veuen com s’eternitza el temps que resta fins al dia “D”, és a dir, el dia de sant Fermí. No és pas dolent, ans al contrari, recordar-nos dels nostres adolescents que tenen davant un panorama tèrbol i grisós amb la primera gran prova de foc que els espera d’aquí pocs dies. El recordatori no es pot fer sense el just i merescut homenatge per a tots els professors que, a l’institut de manera presencial o des de casa, els estan ajudant i orientant en les diferents matèries i en els tràmits burocràtics que envolten la incorporació als exàmens. M’agrada l’expressió que va dir un docent : “S’hi han deixat la pell”. Sempre al peu del canó! ¿Algú esperava una reacció diferent per part del professorat? Amb el tema de les PAU podria ser la història de cada any però, per descomptat, que no ho és pas. Les circumstàncies són ben diferents. D’altres anys, hores d’ara, ja es sabien les notes de selectivitat i es movien amunt i avall tota mena de pronòstics/possibilitats per poder entrar en una carrera o universitat determinades. Enguany tot està per fer i sembla que aquests darrers dies duren molt més de vint-i-quatre hores. La impaciència i els nervis poden jugar una mala passada i cal imaginar tota mena d’antídots per evitar un nou/diferent desastre de tots a què ja estem assistint des de fa mesos.
Deixeu-me que miri el got mig ple. Enguany els nostres futurs universitaris tenen una oportunitat única davant les proves d’accés. S’ha augmentat en un dia la seva durada i hem passat de tres a quatre jornades. En el seu dia, les autoritats varen fer la proposta d’augmentar el nivell d’opcionalitat de cada examen. Fou una decisió encertada i molt millor que la de reduir temari davant les diferents maneres/resolucions d’acabar el curs per part d’escoles i d’instituts. Una tercera qüestió és l’emplaçament dels exàmens. Es mantenen els espais universitaris però augmenten amb escreix els llocs de secundària on també es podran fer les proves. No sé si valdrà l’expressió de jugar a casa però per a molta gent es podrà fer el desplaçament a peu. Força gent es podrà estalviar llargs trajectes i no haver de patir situacions nervioses davant els horaris dels trens i/o el treball detectivesc de cercar la facultat i l’aula corresponents. Així doncs, jornades, opcions i espais formen una trilogia molt favorable per als nostres alumnes. Ja sé que és prou diferent de viure aquest tema a distància o ser-ne protagonista directe. Amb qui parlo no deixo d’insistir en aquestes favorables circumstàncies. Encoratjo els qui s’han d’examinar la setmana vinent a la presa de consciència d’un context molt favorable que no es pot desaprofitar. És una oportunitat única. Desconec què passarà en un futur. Ara, es tracta de combinar l’estratègia de l’estudi amb un mesurat optimisme per les novetats d’enguany.
Tant de bo, almenys, es recordi el 2020 per una qüestió positiva com és la d’haver superat les proves d’accés amb la millor nota possible i poder estudiar el que es vulgui i en el lloc desitjat.
