Les tècniques de mobilització precoç milloren l’estat de pacients amb la Covid-19 i han de ser valorades en aquells malalts que porten més de 48 hores amb ventilació mecànica o més de 48 hores en posició de decúbit pron i/o relaxació muscular. Aquesta és la principal conclusió que recomana el document de consens elaborat per la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física, presidida per la Dra. Roser Garreta, cap del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries. En aquesta guia ha participat com a autora la doctora Martha Alvarado, adjunta al servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.
La principal recomanació que planteja el document de consens és la necessitat d’aplicar tractaments de rehabilitació per a les seqüeles físiques que pateix un nombre important de pacients crítics deguts a la immobilització. Encara és de més transcendència aquesta mobilització en aquells pacients que romanen hospitalitzats a causa del coronavirus.
els efectes de la covid-19
Les seqüeles, que s’engloben en l’anomenat “Síndrome post-UCI”, solen ser de caràcter respiratori neuromuscular i es manifesten amb una important pèrdua de musculatura i dèficits de funcionalitat que impacten negativament en la qualitat de vida dels pacients, dels familiars i dels cuidadors. Les dues societats científiques poden de manifest en aquest document que el tractament de medicina física i rehabilitació en pacients afectats per coronavirus a les UCI’s, posteriorment a planta i també després de l’alta hospitalària, “és determinant per aconseguir, més enllà de la supervivència, la restauració de les capacitats funcionals perdudes i per recuperar l’autonomia”, indiquen.
La rehabilitació respiratòria i la mobilització precoç del malalt crític durant la seva hospitalització són, per tant, claus. Els exercicis de rehabilitació comencen a realitzar-se sobre el pacient que està immòbil al llit a causa del seu estat físic. L’objectiu és generar-li un estímul motor i sensitiu per tal que mantingui i restableixi la força i la funció múscul-esquelètica.
També és important, segons la guia, promoure la respiració espontània i la ràpida recuperació funcional, un cop el pacient superi la fase crítica i s’estabilitzi.
Cal formar un equip sanitari multidisciplinar adequat per a aquest tipus de pacients ingressats a la UCI: metges intensivistes, rehabilitadors i professionals d’infermeria i de fisioteràpia, treballant en un objectiu comú: aconseguir una millora ràpida de les persones en la seva lluita contra aquest virus.
