Primer van aparèixer arc iris de factura artesanal en papers o llençols penjats en les finestres. Tot anirà bé, deien. Després, els missatges d’ànim col·lectiu es van succeir en parets, finestrals, portes, sense comptar els que circulaven en les xarxes socials. Una iniciativa de biaix similar l’han dut a terme les cafeteries de la cadena 365, que han cedit les vidrieres dels seus locals perquè els clients peguin missatges escrits en pòsits. Alguns reprodueixen exhortacions a la manera de l’autoajuda. Uns altres són exemple d’originalitat i gràcia.
Tots volen aportar alguna cosa a l’allau d’agraïments i crides a l’esperança en aquests temps atziacs de tragèdia sanitària. Un dels més allunyats de llocs comuns insta a no perseverar en els errors: “Com deia la meva àvia: que no torni a passar”, es pot llegir en un pòsit adherit a la vidriera del 365 situat en el passeig del Comte d’Ègara. Un altre al·ludeix al color després de la irrupció ombrívola: “Darrere dels núvols hi ha un arc iris amagat”. I un altre commina a la gent a no esperar a tenir-ho tot per a gaudir de la vida, perquè ja té la vida “per a gaudir de tot”.
Tots són benintencionats, tots clamen per la recuperació, tots tracten d’esquinçar el vel del pessimisme, però alguns el fan amb desimboltura i agudesa i altres no tant. Però segurament tampoc cal donar-li més importància a la creativitat en això. “Com enxampi una taula en la fase 1 no m’aixeco fins a la fase 4”, resa un missatge vist en xarxes socials i amb setmanes de vigència. En un altre adhesiu groc pot llegir-se una proposta singular: crida a prendre’s un xarrup “cada vegada que escoltis la paraula coronavirus al dia”. L’embriaguesa pot ser històrica si es fa cas a la proposició del client, penjada en l’establiment de la cadena situat a la cantonada de la Rambla d’Ègara amb el carrer de Volta.
Allà mateix figuren també escrits més lírics: “Quan la nit és més fosca és perquè està per començar el dia”, diu un. “El dolor d’ahir és la força d’avui”, diu un altre. “Sense pluja no hi haurà arc iris”, indica un tercer missatge. Al seu costat, un altre crida a la gent a no rendir-se, perquè “cada dificultat és una oportunitat disfressada” i un altre recorda que el temps vola però nosaltres som els pilots.
Si ens omplim de coses bones, les dolentes surten, indica un pósit en el mateix establiment. En la mateixa Rambla d’Ègara, al costat del Portal de Sant Roc, hi ha un altre establiment de la cadena 365 que també llueix escrits en adhesius. Alguns deixen clar que l’amor “ha de ser com el cafè: fort, calent i diàriament”. “A mal temps, bon cafè”, es llegeix en un altre pòsit. No falten, encara que són els menys, els que mostren un tint reivindicatiu, lleugerament, tímidament reivindicatiu: “Fins quan haurem d’estar sense total llibertat?”. De caràcter menys llibertari és un altre contingut de pòsit diferent a la tònica general i amb el que segurament se senten identificats milers de terrassencs: “Quan es cobra l’ERTO?”.
I “la vida sense cafè no és vida” i “somriu, que la vida vola”. I “les millors coses de la vida no són coses”. Algú pregunta “quan anirem a la platja” i un altre recorda que estem “cada dia més a prop d’abraçar-nos”. I algú diu simplement “Visca Joaquín”. Els responsables de la cadena ofereixen als clients la possibilitat de dibuixar, escriure, crear, penjar els missatges en les vidrieras, fer fotos i compartir-les en l’etiqueta, el “hashtag”, Totssouherois
Una frase cèlebre difosa des de fa anys entrelos seguidors de l’Atlético de Madrid es pot llegir en un pòsit: “Nunca dejes de creer”. Doncs això.
