L primer terme ve referit a la por i rebuig a la pobresa. A la gent que la pateix. És l’aversió/hostilitat envers barriades menys benestants que les nostres. Sovint amb col·lectius prou desemparats i de pocs recursos. Tot fent un repàs ràpid per la nostra vila, no cal donar noms. Els tenim in mente. Al conjunt de Terrassa, en el cas concret de magribins, tenim una població que configura -si fa no fa- un dècim dels seus habitants. Afegint-hi altres col·lectius (com ara xinesos, romanesos, sud-americans, paquistanesos, europeus de l’Est, subsaharians, etcètera), el percentatge pren una volada important.
A partir d’ací, tots entenem clarament què s’entén per racisme. Heus ací un parell de mots/conceptes que haurien de colpir-nos l’interior. El més fotut rau que solem espolsar-nos qualsevol anàlisi. Fem la vista grossa. Fins i tot, tenim la barra d’aprofitar “avinenteses” horripilants com la d’en George Floyd, a Minneapolis (la darrera setmana de maig), per dir que el tema no va amb nosaltres. El tenim a milers de quilòmetres de nosaltres.
Em pregunto, per tant, què passarà a partir d’ara. La pandèmia de la COVID-19 sacsejarà consciències i remourà sentiments ? Molt em temo que encara trobarem força gent que entortolligarà i blindarà més el seu pensament, criteri o reacció davant del que entreveuen com un “embolat” que no va amb ells. Patèticament penós i vomitiu.
Conec casos concrets de persones que van arribar al nostre país en pasteres, fa uns anys. Alhora, poso noms i cognoms reals a gent d’aquests nuclis que s’ha arremangat amb motiu d’aquesta crisi. Sumant esforços i aportant el seu granet de sorra en diferents entitats de voluntariat i ONG. Amb tot plegat, palesen una estima i una integració més que admirable envers els nadius. Hauríem de prendre nota d’aquesta lliçó. Altrament, toparem amb un nou risc al si d’una societat que ha de despertar d’un malson. Tan segurs que ens sentíem, ens han colat un gol que ens ha deixat bocabadats.
Si ni tan sols una trompada com aquesta, però, ens obliga a reaccionar, val més que pleguem. No puc entendre, de cap manera, un enfocament insolidari i egoista.
