AVER passat molts anys, en un càrrec municipal, comporta reaccions immediates davant determinades conductes o situacions. Tancar l’aixeta d’alguna font pública que ha quedat oberta, posar bé alguna tanca que ha caigut, avisar d’algun semàfor espatllat o trencat, informar d’algun aparell en parc infantil en situació perillosa, etc, etc. En fi, és el que em va passar pel cap, en la darrera i primera visita, després del llarg confinament, a Terrassa, el dissabte passat, dia 20 de juny.
Sóc visitant de la ciutat, un parell o tres de dies a l’any. Un dia, per fer visita obligada al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, i després de dinar, donar una volta pel centre.
Bé, en aquest cas, vaig anar directe al centre, fent ús de l’aparcament subterrani de la Plaça Vella, i donant una volta pel centre, vaig passar per davant de l’Ajuntament. Em va estranyar veure les banderes a mig pal, en senyal de dol, i vaig pensar que potser hi havia hagut alguna víctima de gènere, tot i que no en tenia constància.
Davant del dubte, vaig aprofitar la presència de tres policies municipals a l’entrada de l’edifici per demanar el motiu de tenir les banderes a mig pal. Varen quedar sorpresos, perquè em varen dir que feia un mes que hi estaven, en record de les víctimes del Covid 19. Els vaig mostrar la meva estranyesa, perquè el Decret 538/2020 de 26 de maig, establia el més llarg dol nacional de la història contemporània, entre els dies 27 de maig i el 5 de juny. Però, el dissabte passat era 20 de juny, de manera que Terrassa havia allargat el dol, 15 dies més ?
Els hi vaig fer el comentari, i varen dir que ho dirien al caporal. Aquesta, és l’anècdota de la meva darrera visita a la ciutat, però no m’he pogut estar de convertir-la en article, desplaçant-ne un altre que tenia preparat, perquè no vull quedi en anècdota. La tercera ciutat de Catalunya, no pot tenir a la seva carta de presentació, a la targeta de visita, en l’edifici més representatiu de la ciutat, un error com aquest.
El protocol d’una institució no és un simple paper sense importància. El protocol esdevé essencial per a establir la relació entre administració i administrats, per mostrar el respecte i la precedència, d’uns actes respecte d’altres, o per transmetre símbols i valors, com en aquest cas del dol ,per a les víctimes del Covid19.
Una ciutat important com Terrassa, no pot oblidar, o desentendre’s del que té a la façana de la Casa Consistorial, perquè si això passa, indica que altres coses no funcionen com caldria. Almenys pels qui venim de fora, veure un incompliment d’un Reial Decret, per oblit o desconeixement, causa sorpresa.
I , a vegades, ho he observat en algun poble petit, on l’alcalde destina unes poques hores a la feina institucional, i té un o dos treballadors a l’ajuntament, amb prou feina com per ocupar-se de detalls de protocol, però una gran ciutat, té recursos humans, especialitzats en fer el seguiment i compliment de les ordres , publicades en els butlletins oficials. No es pot permetre, no tenir-ne coneixement .
Bé, espero que a data d’avui, el tema estigui resolt, i pugui venir a la propera visita al conjunt monumental, sense cap altre desig que el de gaudir d’un espai esplèndid. No descarto trobar alguna paperera o algun altre element desplaçat, fent una passejada pel magnífic Parc de Vallparadís, però l’acció d’alguns pocs respectuosos amb el mobiliari urbà, és nota massa habitual ,en la majoria de municipis del país.
Un altre dia parlaré del vandalisme i el poc respecte pel que és de tots. També en aquest punt enyoro els meus anys a Suïssa, on aquestes accions son molt, molt escadusseres. Ja m’agradaria arribar un dia, a esdevenir, tots plegats vigilants i cuidadors del nostre paisatge, dels nostres carrers, places i jardins. Aquí, encara no tenim ben arrelat el concepte del que és de tots, ho hem de cuidar entre tots. És un dels temes que toca infondre en els més petits, per veure si les joves generacions, actuen amb millor comportament que algunes que no el tenen.
