ÉS de 20 entitats i col,lectius de Terrassa porten quasi dos mesos treballant de forma assembleària-virtual i amb diferents eixos o grups de treball (Drets i Llibertats, Laboral, Territori i Sostenibilitat, Serveis Públics, Habitatge). L’objectiu comú és reivindicar per Terrassa un Pla de Xoc Social per a fer front a la situació de crisi integral agreujada per a la Pandèmia de la Covid-19.
El primer objectiu de totes les activistes que fan aquesta crida és, la necessitat de donar una resposta col·lectiva de tota la ciutadania, com a única forma efectiva de poder construir una nova realitat que no tingui res a veure ni amb la normalitat de la qual venim, ni amb la pretesa nova normalitat a on ens volen conduir les institucions i partits que governen les administracions local, autonòmica i estatal.
Per això és necessari teixir (una tasca molt pròpia i històricament representativa de la Terrassa industrial i obrera que, lamentablement, massa gent ha oblidat o menyspreat). Cal teixir complicitats en l’àmbit social, per a poder fer un front comú de tots els col·lectius, moviments i entitats que ja fa molt de temps que lluiten a tots els nivells per a la gent i els col·lectius més vulnerables invisibilitzats per aquest sistema “depredador” que necessita viure de desigualtats i injustícies i que a la vegada , de forma cínica, vol tapar i discriminar perquè no apareguin en el dia a dia mediàtic, polític, social i econòmic que distreu i separa a la ciutadania.
El govern local ha llençat una proposta genèrica de reconstrucció o pacte ciutadà, com sempre de dalt a baix i disfressat, amb un procés participatiu, d’una durada limitada de tres setmanes . Una mesura insuficient que perpetua , una vegada mes, aquest concepte limitat i patrimonialitzat de la democràcia.
Si l’equip de govern vol plantejar un Projecte de Ciutat nou, que miri al futur, no pot prescindir de la ciutadania (organitzada o no) que ja fa molt de temps que treballa pels drets i l’ajuda mútua i solidària. No es pot fer, sense un procés realment participatiu i democràtic, sense cap límit de temps ni d’imposicions autoritàries
Necessitem espais de reflexió i construcció comuna, transversals i horitzontals, amb voluntat transformadora i amb perspectiva de futur, sense protagonismes caducs , egos i egoismes propis de la vella política anterior al 15M (recordeu el crit a les places ara fa 9 anys: no ens representeu!!)
No podem oblidar, ara més que mai, que continuen dominant i dirigint les nostres vides, poders econòmics representats per l’IBEX-35 (amb dirigents amb sous pornogràfics), empreses especulatives i fons voltors com els que gestionen la majoria de Residències Geriàtriques de l’Estat Espanyol, amb la connivència de tots els governs i que són els culpables directes d’haver condemnat a mort a tants pares i avis nostres…
El canvi que necessitem ha de ser radical.. Posant al centre de tot a la persona, a la vida i a la seva cura… Eliminant el benefici i el guany indiscriminat com a filosofia de vida i centre d’un sistema econòmic especulatiu que només suposa el creixent guany per uns pocs enfront de l’empobriment de la majoria.
En aquest sentit, caldrà estar amatent a Terrassa, per tal que el govern local no tingui més temptacions de privatitzar cap servei bàsic, seguint la dinàmica molt estesa abans de la COVID-19.
A Terrassa ha arribat el moment de dir prou als poders econòmics que fa més de 40 anys dirigeixen i influencien en el govern de l’Ajuntament i en l’Economia local. Cal treballar en un model més horitzontal, alternatiu i sostenible que tingui com a centre l’Ecònoma Social i Cooperativa a l’hora que sigui respectuós amb el Medi Ambient, el territori (I les seves potencialitats pròpies i de base)
Calen accions i respostes concretes i transformadores pels col·lectius més vulnerables, per a les discriminacions invisibles (menys burocràcia i més acció directa per part de l’administració)
Com es dóna resposta directa i efectiva a les violències de tota mena, a la manca d’habitatge social, a les desigualtats, a la precarització laboral?
L’Ajuntament com administració més propera a la ciutadania, és la que ha de liderar ( tal com diu la Carta Europea de Defensa dels DDHH a la Ciutat que va signar l’any 2000) aquesta lluita i garantia dels Drets de proximitat i fer valdrà, davant de qualsevol Administració o Institució a partir del Principi de Subsidiarietat les seves reivindicacions a favor del “bé comú”.
I deixa d’una vegada de mirar-se el melic dels protagonismes, egos, o interessos de partit (que és el més indignant i irresponsable que pot passar en aquest moment de “crisi integral” amb tanta gent patint.
Un Pla de Xoc Social necessita una societat empàtica, que recerca complicitats i que s’autoorganitza amb accions cooperatives i transversals, realment solidàries (no ha d’existir al davant de cap més interès, ja sigui de partit, de nació, de poder o de qualsevol interès particular)
Un Pla de Xoc Social per Terrassa, ha de ser: anticapitalista, antiracista, ecologista, feminista, anticapacitatiu, antirepressiu i inclusiu.
I la ciutadania té un repte molt gran, la d’aprendre a treballar i lluitar d’un altre forma. FENT Xarxa i aliances entre els moviments socials i col·lectius de Terrassa (no hi ha cap lluita més important que l’altra: pensions, habitatge, sanitat, educació, feminisme, laboral, antiracista….) totes són el mateix perquè tenen la mateixa causa. Que absurd doncs anar dividits, fragmentats, amb cent manifestacions i diferents actes, seguint amb les pràctiques de la “vella” política “caduca”… ja que aquesta, és la millor estrategia, perquè no canviï res (la divisió social)
Sabrem estar a l’altura, els uns, les unes i les altres? per un pla de xoc social a Terrassa o tornarem a decebre i a oblidar a tants ciutadans i ciutadanes que ens han deixat per manca de dignitaat i d’humanitat i així seguirem fins al col·lpase total?
Sí que es pot! però des del carrer! No des de les mateixes institucions que cal transformar!!!
* L’autor és advocat activista DDHh , membre Institut Drets Humans de Catalunya i Comissió Defensa DDHh Col—legi Advocats Terrassa
