La pandèmia mundial del coronavirus ha agafat a la terrassenca Gemma Puig a Sidney on hi viu des què l’any 2015 es va aventurar a establir-se amb el seu marit per assumir la direcció de l’oficina exterior d’Acció de la Generalitat a Austràlia. La crisi epidèmica ha trasbalsat durant uns mesos la seva tasca d’assessora d’empreses catalanes en el seu camí cap a la internacionalització al país oceànic.
Quan es va declarar l’estat d’alarma pel coronavirus a Austràlia?
El primer cas confirmat de la Covid-19 el vam tenir a Austràlia a finals de gener, molt abans que a Catalunya us arribessin els primers casos. La proximitat amb Xina i les estretes relacions comercials amb aquest país i tot el sud-est asiàtic, van fer alertar de la situació a les autoritats australianes molt abans que altres països prenguessin mesures.
Quines van ser les primeres mesures que es van activar?
Aquí ràpidament es van tancar els aeroports i les fronteres als visitants de les regions més afectades primer i després a tothom que no fos resident permanent o ciutadà australià. Tot i així, un creuer va aconseguir saltar-se les limitacions establertes i va descarregar un grup important de turistes afectats. Aquest va ser el principal focus de contagi a Sydney, el més important de tota Austràlia. Afortunadament però, es va aconseguir controlar la propagació del contagi en unes setmanes.
Com ha estat el confinament en aquest país?
Aquí el confinament va ser dels anomenats “suaus”. Es van establir mesures de distanciament obligatòries (1,5m) i es van tancar espais públics, restaurants, terrasses i platges, entre d’altres. Però durant tot el període de confinament, la gent podia sortir a practicar esport o a passejar sense restriccions sempre que ho fes dins del seu barri i respectant les distàncies. No et podies trobar amb amics ni familiars, perquè estava prohibit qualsevol reunió de més de 3 persones, però el fet de poder sortir de casa ha fet que no es fes tant pesat.
Quina és la estimació de contagis i de morts fins ara?
El resultat a Austràlia ha estat, de moment, molt lleu si el comparem amb d’altres països. El total de casos diagnosticats amb coronavirus ha estat de 7.229 contagiats i 102 morts. La ciutat amb més afectació ha estat Sydney i la seva àrea metropolitana, que ha concentrat més de 3.100 casos i 48 morts.
A casa, amb la família, com han viscut aquesta situació d’emergència?
Aquí a Sydney només hi vivim jo i el meu marit, en Jan Ibáñez, que també és terrassenc. En Jan treballa com a Resident Service Manager en un grup empresarial de residències per a la gent gran, així que ha estat personal essencial i ha hagut de treballar durant tot el confinament. Van prendre moltes mesures de seguretat per evitar els contagis a casa i dins de les residències. Es va prohibir la visita de familiars durant les setmanes de més risc.
I el confinament tan lluny de Catalunya?
Bé, quan estàs a tants quilòmetres de distància de la família et fa patir que els pugui passar alguna cosa i no poder estar al seu costat. De fet, el no poder viatjar per visitar la família com a mínim un cop l’any, és el que pitjor portem tots els catalans que vivim aquí a Austràlia. Però per altra banda, el fet d’estar tots confinats i haver de socialitzar-nos telemàticament, ens ha apropat més. Aquests mesos hem recuperat el contacte amb molta gent de Terrassa, i també una tradició que feia molts anys que no podíem practicar, el vermut del divendres a la Plaça Vella, ara en format virtual i des de casa.
Ara en quina fase es troben? Quines activitats poden fer?
Aquí poc a poc tot va tornant a la normalitat. Des de dilluns 1 de juny ja podem sortir del nostre municipi (Council) i viatjar per tot el nostre Estat. També han tornat a obrir els comerços, les escoles i les empreses. Els pubs, clubs i cafès ja admeten fins a 50 clients si es respecten les mesures de distanciament obligatòries. Encara però hi ha mesures restrictives en el transport públic. Només poden viatjar un número de passatgers molt limitat en cada trajecte, i per això, es recomana que les empreses no facin tornar als seus treballadors de cop, sinó de forma esglaonada, especialment si no són treballadors essencials i si poden fer teletreball des de casa.
Quines altres mesures de seguretat i control destacaria?
Les fronteres interestatals estan tancades per evitar la propagació del virus per part de positius de coronavirus. Austràlia està composta de 6 estats i dos territoris, és un Estat Federal. Cada estat té capacitat per dictar les seves pròpies normes en molts àmbits competencials. Es preveu que aquest tancament de fronteres internes acabi el proper 1 de juliol, i que a partir d’aquesta data, puguem viatjar ja fora del nostre Estat, per tota Austràlia.
Com s’ha resolt Austràlia la reactivació de l’economia?
El govern va llançar al mes d’abril un pla d’impuls de l’economia australiana per tal de preservar l’ocupació i activar la despesa pública valorat en 259.000 milions de dòlars, que inclouen tant rebaixes fiscals com injecció de liquiditat a les empreses i subsidis per a treballadors i famílies. Aquestes mesures equivalen al voltant del 13,3% del PIB anual. Cal dir que l’economia australiana és una de les més sòlides del planeta, amb més de 29 anys de creixement ininterromput. Aquest serà el primer en molts, que el país experimentarà una recessió econòmica i una contracció del PIB que es calcula serà del 10% a finals de juny d’aquest any. S’espera però que si els estímuls del govern continuen, és generarà un entorn de confiança suficientment sòlid com perquè la demanda (el consum) es reactivi ràpidament al llarg de tercer i quart trimestre de l’any.
Aquesta crisi ha afectat l’entrada de mercaderies d’altres països?
Si bé les fronteres han quedat tancades a la circulació de persones, no ha estat així amb les mercaderies. Austràlia és exportador per una banda, de recursos minerals i energètics (gas, carbó, ferro, or, etc.) i aliments per l’altre, (carn, làctics, verdures i fruites, vi). També és molt forta la indústria farmacològica, en medicina natural i suplements alimentaris. Però Austràlia depèn molt també de les importacions, de tot tipus de maquinària i manufactures, per tant, depèn del comerç internacional per aprovisionar-se i abastir-se de productes bàsics.
Què la va portar a aquest país?
La possibilitat d’una experiència professional a l’estranger sempre m’havia atret i era un tema pendent. Al 2015, va quedar vacant la plaça de director de l’Oficina de Sydney i després de consensuar-ho amb el meu marit, vaig decidir optar-hi. Així que en dos mesos, vam empaquetar tot el que teníem al pis de Terrassa i ens vam moure a viure a Austràlia. Treballava a Acció Barcelona assessorant empreses en el seu camí cap a la internacionalització i des d’aquesta posició, ja tenia contacte amb tota la xarxa d’oficines exteriors.
La seva missió es centra en obrir mercats a les empreses catalanes. Com va ara?
ACCIÓ disposa de 40 oficines arreu del mon que cobreixen més de 120 mercats. La nostra oficina ubicada a Sydney desenvolupa projectes per tota la regió austral: Austràlia, Nova Zelanda i les illes del Pacífic (Vanuatu, Fiji, Polinèsia, etc.) Les Oficines Exteriors de la Generalitat de Catalunya són una eina al servei de les empreses catalanes que volen expandir els seus negocis en els mercats internacionals. Fem tot allò que està a les nostres mans per ajudar-les a tenir èxit en el mercat escollit. També treballem a la inversa, buscant inversió per Catalunya que generi ocupació. Ens apropem a aquelles empreses australianes i nova zelandeses que sabem que tenen plans d’expansió a Europa i els oferim Catalunya com a possibilitat d’implantació. Malauradament però, hi ha poques empreses en aquesta regió amb plans d’expansió a Europa. El mapa mundi mirat des d’Austràlia no té el centre a Europa sinó en els mercats asiàtics, molt més propers, més dinàmics i molt més atractius que el mercat europeu ara mateix. Un cas d’èxit seria l’empresa australiana Moodle que es va implantar a Barcelona l’any passat.
Quines empreses catalanes establertes allà destacaria?
Tenim algunes empreses implantades a Austràlia amb molt d’èxit en el mercat, com per exemple, Fluidra, Spin o Adasa en el sector de l’aigua, Werfen i Grifols en el sector Salut, Lipotec o Girbau en el sector industrial, Roca en el sector de la construcció, Aimsun – TSS, en el sector de la mobilitat o Unex en infraestructures i Dares en el sector miner. Per altra banda, hi ha moltes altres companyies catalanes que sense tenir oficina, treballen el mercat a través d’un distribuïdor com per exemple Mediclinics, Biosystem, Moritz, Aunde, Canals i Munné, Torres, Estrella, Espinaler, i un llarg etcètera.
Pot citar-ne alguna de Terrassa?
Si, tenim varies empreses terrassenques o de la comarca amb distribuïdor ja a Austràlia, o què tenen plans d’expansió a Austràlia, entre elles, Sensofar, Circutor, Lamp, o Sindito- Itowa per exemple.
Tindrà vacances? Es facilita viatjar?
La idea aquest any era fer vacances al juliol coincidint amb la visita de la meva germana Marta i el meu nebot Pol, però malauradament tots aquest plans s’han hagut de cancel·lar. Aquí les vacances acostumen a fer-se al gener, coincidint amb l’estiu austral. Preveiem que al gener podrem viatjar segur dins d’Austràlia, i també possiblement a alguns països de l’entorn amb baixa afectació, com Nova Zelanda, illes Fiji, etc. però la veritat és que desconeixem quan s’obriran les fronteres amb els països europeus. De moment creiem que no serà abans d’acabar aquest any. En tot cas, encara ens queden molts mesos per davant per poder valorar i decidir…
Quan temps fa que no ve a Terrassa?
Vam estar a Terrassa el juny de l’any passat, del 2019. I possiblement no hi podrem tornar fins al 2021, encara sense data, però aquest any segur que no podrem venir. Amb tot seguim en contacte gràcies a les tecnologies. Els whatsapp familiars treuen fum a diari, i les trucades o videotrucades setmanals són una cita fixa.
