El fet que el Tribunal Suprem prohibeixi el català en les comunicacions entre l’administració valenciana i les de les altres comunitats que tenen el català com a llengua oficial -el Principat i les Illes- passa de taca d’oli. Primer de tot, perquè és un atac al dret a la llibertat lingüística; segon, perquè demostra la ignorància lingüística dels membres del Tribunal Suprem, i, tercer, perquè és evident que aquesta prohibició té molt mala intenció.
Si, fa molt temps, valencians i catalans del Principat ens ignoràvem perquè l’Estat espanyol havia tingut cura de separar-nos fent-nos creure que parlàvem una llengua diferent, d’uns anys ençà, la televisió i altres mitjans ens han fet adonar que la llengua en què parlem és la mateixa: escolteu, si no, com parlen els valencians -siguin pagesos o persones de ciutat- que surten a parlar en les connexions amb el País Valencià. És cert que tenen diferències fonètiques i algun mot diferent, però les diferències no són més grans que les que hi ha, per exemple, entre el nostre català central i el que es parla a les comarques lleidatanes o gironines. És més: hi ha més semblança entre el català de València i el que es parla a les Terres de l’Ebre que entre aquest i el que parlen els gironins. I ningú no ha dit mai que els habitants de les Terres de l’Ebre no parlin català.
D’aquestes diferències, se’n diuen dialectes, i totes les llengües en tenen. ¿O és que no hi ha diferències entre el castellà que es parla a Valladolid i el que parlen els andalusos? I ningú no ha dit mai que aquests no parlin espanyol.
Però aquest país, malauradament, l’han anat enverinant al llarg d’anys i segles fent-li creure el que volien els que manaven. Si no, no s’entén que una enquesta feta a Espanya conclogui que la meitat dels espanyols creguin que el valencià i el català no són la mateixa llengua. És trist, molt trist.
Montserrat Farràs Oliveras
