Cultura i Espectacles

Les dues cares del patrimoni arquitectònic

La llarga postguerra va ser un període difícil en tots els aspectes, però el patrimoni arquitectònic en va ser un dels majors damnificats. Conceptualment tot el que no fossin castells i esglésies antics, difícilment eren reconeguts i valorats. El Modernisme, exceptuant les obres mes significatives d´Antoni Gaudi, va ser molt malt tractat per l´especulació urbanística. A Terrassa en aquest període varen desaparèixer entre d´altres, el Grup Escolar Torrella, l´Agrupació Regionalista i el Centre Mèdic .Però, encara que una flor no faci estiu, també es veritat que es varen rehabilitar el Castell-Cartoixa de Vallparadís i la Masia Freixa. Gràcies a la sensibilitat cultural i voluntat d´alguns terrassencs de l´entorn de la Junta de Museus, el Castell es va reconstruir sobre les seves pròpies runes i s´hi va ubicar el primer museu d´art de la nostra ciutat.

Les obres artístiques de totes les èpoques i tipologies procedents de la Biblioteca-Museu Soler i Palet es varen exposar de forma permanent fins a finals dels anys vuitanta. També es portaren a terme al mateix edifici activitats culturals, concerts, exposicions i conferències convertint-lo en un espai únic per a gaudir de l´art i la cultura. Aquesta inèrcia no es va perdre i coincidint amb els Jocs Olímpics del 92, es va renovar i s´hi va ubicar l´exposició permanent d´història de la ciutat i exposicions temporals anuals sobre el patrimoni local .

Mica en mica els terrassencs se’l varen anar fent seu, els infants en vistes escolars hi varen arrossegar als pares . Actualment encara funciona com una secció principal del Museu de Terrassa. En aquest mateix període es va rehabilitar la Masia Freixa i els seus jardins, una edificació singular que es conservava millor que el Castell, però també va deixar pel camí una part dels antics jardins i l´anomenat Xalet Freixa que s’ubicava a l´actual Plaça Freixa i Argemí. La seva nova funció en aquest cas, com a conservatori municipal de música,relacionat l´ensenyament i la cultura.

L’autor és Historiador de l´Art i Director del Museu de Terrassa

To Top