Els centres d’acollida per a persones sense llar actualment en funcionament, l’ubicat al futur Alberg de Joventut, a l’antic Poble de Sant Pere, i l’Andana, al Passeig del 22 de Juliol, “estan donant resposta” a les creixents necessitats d’allotjament malgrat que els espais disponibles d’ambdós equipaments s’han vist força reduïts a causa de les mesures de seguretat implementades per evitar possibles contagis de la Covid 19. Per la seva banda, el Rebost, el centre de distribució social d’aliments de Terrassa gestionat per Creu Roja, “no es pot dir que estigui col·lapsat però està sotmès a una exigència molt gran pel nivell de demanda actual”.
Així ho explica Noel Duque, tinent d’alcalde de Serveis Socials, que ahir es va reunir amb Marià Gàllego i Loli Bordes, president i coordinadora de l’Assemblea Local de Creu Roja Terrassa, respectivament, per tractar de la situació d’emergència sociosanitària causada pel coronavirus. A aquesta trobada, que es fa cada tres setmanes, també va assistir Mònica Polo, regidora de Salut. Ajuntament i Creu Roja treballant conjuntament en aquesta crisi. “Tenim molts serveis on fem un treball coordinat. Sort que tenim a Terrassa una Creu Roja tan potent. Si no, ens hagués costat més donar resposta a totes les necessitats”, afegeix Noel Duque.
Malgrat que la capacitat dels dos albergs s’ha reduït a la meitat per les mesures de seguretat (“hi ha d’haver separació de dos metres entre llits, no poden haver-hi lliteres”), la “cobertura a les persones sense llar que teníem localitzades, de les que havíem fet un recompte, està coberta”, afegeix el regidor. No obstant això, la reducció dels espais ha provocat que ambdós equipaments “estiguin bastant al límit”. Duque comenta que s’estan detectant casos de persones d’altres ciutats que s’acosten a Terrassa per veure si hi ha places als albergs disponibles. Això passa perquè hi ha ciutats que no disposen d’aquest tipus d’instal·lacions.
certa itinerància
“Hi ha certa itinerància. Si venen algunes persones i tenim espai, no hi ha cap problema; però si en són moltes, no les podrem acollir. I això sap greu. Hi ha algunes ciutats que s’haurien d’espavilar una mica per tenir aquests serveis”, afegeix Duque. Quant al Rebost, diu el regidor, “va registrar un fort augment de la demanda que ara s’ha estabilitzat. Com que es va redimensionar a l’anterior crisi, hi ha un sistema de treball coordinat amb un grup d’entitats que està donant molt bona resposta. Es treballa a un ritme frenètic però el Rebost no s’ha vist desbordat”. Les targetes moneder (cent euros al mes) per comprar aliments s’han començat a destinar a famílies amb membres a l’atur o que han patit un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). “Són famílies noves al Rebost, que esperem que acabin sortint en tres o quatre mesos d’aquesta situació. Es facilita la targeta moneder per evitar donar-los una hora de recollida molt llunyana al Rebost, ja que no estaven dintre del circuit.”.Els usuaris tradicionals del servei continuen anant a recollir aliments al Rebost, com sempre. Aquesta situació de gran càrrega de treball també es viu als serveis socials municipals des de l’inici de la pandèmia. “Hem arribat a tenir increment de cent persones setmanals que demanaven atenció dels serveis social. Els serveis socials estan hipertensionats. És una situació molt dura però controlada i crec que hem respost bé a una situació molt forta. Ara, hem d’intentar que aquesta situació no es perpetuï, que la gent tiri endavant, i aquesta tensió baixi, que no hagi vingut per quedar-s’hi”, conclou Noel Duque.w
