Fa 21 anys que viu a la Xina i ha experimentat l’impacte de la Covid-19 a Hong Kong, molt a prop del focus de la pandèmia. "La proximitat amb Wuhan va fer que fóssim entre els primers en rebre les notícies de la Covid-19, que ja circulava. Però la reacció ràpida del govern i dels ciutadans en posar-se la mascareta va frenar la seva incidència", relata la terrassenca Madrona Marcet, directora de l’oficina exterior de la xarxa catalana Acció de la Generalitat a Hong Kong. Amb una població de 7,4 milions d’habitants aquest important centre asiàtic financer ha estat dels que menys ha patit les efectes devastadors del coronavirus. Segons xifres oficials, en cinc mesos s’han detectat menys de 1.100 casos i 4 morts.
Ara, aquesta traductora-intèrpret, que el ahir fa 43 anys, s’ha obert camí en el món empresarial i ajuda les empreses catalanes a fer negoci al sud de la Xina, Hong Kong, Macau i Taiwan, confia recuperar la normalitat i espera poder retrobar-se amb la família a Terrassa ben aviat.
Com viu el confinament a 10.000 km de distància de Catalunya?
El confinament a Hong Kong ha estat diferent del que es viu a Terrassa. Tret d’aquells ciutadans que han estat en quarantena per un motiu o un altre, nosaltres tenim els nens a casa sense escola, els avis també. Però ens hem pogut desplaçar dins de la ciutat per tot el que ens ha fet falta. Sempre amb precaucions, amb mascareta, hem pogut sortir.
Com va ser l’alarma d’estar tan a prop de l’origen de la pandèmia?
La proximitat amb Wuhan, on es va detectar l’origen del virus, va fer que ens arribessin primer les notícies del Covid-19 que ja circulava. Hong Kong, des del SARS, viu sempre pendent d’aquest tipus d’alertes de salut que arriben de l’altre costat de la frontera o d’ultramar. A mitjans de gener ja se’n parlava, amb el dubte de com evolucionaria, i pocs dies després ja ho teníem a sobre. La detecció del primer grapat de casos a la ciutat va ser suficient per establir normes de control per evitar la seva propagació. En quinze dies, a finals de gener, els nens ja no van anar a escola.
I quines mesures va imposar el Govern a les empreses?
La reacció del Govern va ser ràpida. Just després de l’Any Nou Xinès el govern imposava el teletreball als empleats públics i recomanava als empresaris i al sector privat que seguissin el mateix exemple per lluitar contra la pandèmia. Des de l’oficina, on hi treballen sis persones, hem seguit en tot moment les mesures per evitar els contagis socials i des de ben aviat vam iniciar el teletreball. Quan el Govern va relaxar les mesures i proposar un sistema de rotació entre els seus treballadors nosaltres vam fer el mateix. Sempre amb molta prudència.
La situació d’emergència que han viscut, en què es diferència de la nostra?
La població de Hong Kong té l’hàbit de portar mascareta molt arrelat. De fet, aquí és habitual portar-la quan no et trobes bé o estàs refredat, com a gest de consideració amb els altres. Quan varen arribar les primeres notícies de contagis a la ciutat no van caldre avisos, tothom va sortir al carrer amb mascareta l’endemà mateix. D’aquí la baixa incidència de contagis.
Quin és el balanç de xifres que registra ara la ciutat i la regió?
El total de contagis des de l’inici de la pandèmia és de 1.066, a més d’algun cas probable. Hi ha hagut un total de 4 morts, 28 persones es troben hospitalitzades i 1.034 han estat donades ja d’alta.
En quina fase es troben ara? Quines mesures s’han imposat per al dia a dia allà?
Aquí el sistema de fases no està establert numèricament com a Catalunya. Amb tot, les regulacions, les disposicions del govern es fan oficials en rodes de premsa. Ara mateix s’ha donat el tret de sortida del retorn esglaonat de les escoles. Fa uns dies es va relaxar la prohibició de les trobades socials de més de 4 persones, passant el límit a 8. I també s’han reobert museus i biblioteques per primera vegada des que van tancar a principis de febrer. Les platges també estan obertes des de fa poc. A més, l’esport ha estat sempre permès si bé les instal•lacions municipals no estaven disponibles.
Com s’ha resolt la tornada a les escoles?
Amb un programa esglaonat que comença només amb el retorn dels més grans. Han reobert els cursos alts de secundària i uns dies més tard s’han anat incorporant gradualment alumnes més petits. Però els infants de menys de 5 anys ja no hi tornaran fins al setembre.
I a casa, en família com ho viuen?
El meu marit i jo mirem de no fer plans. A l’inici ens posàvem dates per a les properes fites de normalitat i per a l’estiu. Ara no fem plans, només fem programes setmana a setmana, dia a dia. Viatjar a l’estiu dependrà de la disponibilitat de vols, de la necessitat de fer quarantena a l’arribada o la tornada i també del factor de risc que hi pugui haver. Els nens saben què és el coronavirus i en parlen a vegades com qui parla d’un monstre que s’amaga rere un arbre. Troben a faltar l’escola.
Com reaccionen els ciutadans davant les mesures? Es respecten?
Crec que la diligència de la població en la implementació de no només les mesures penalitzades, sinó també les recomanacions més generals és lloable. Destacaria la rapidesa en què es van tancar les instal·lacions freqüentades per famílies amb fills. Molta gent encara no havia sentit a parlar del virus i els parcs infantils d’interior i les biblioteques ja tenien les portes tancades. Molts es varen adonar del que venia llegint-ho a l’entrada dels recintes precintats.
Enyora la seva terra?
Els mesos passen i no poder viatjar a Catalunya comença a pesar: a grans i a petits. M’agradaria ser a prop de la mare i xerrar amb ella sense la pantalla entremig. I portar-hi els nens, que troben a faltar l’àvia i anar al Quincacau a berenar amb el seu tiet Quim. No hem tornat a Terrassa des de Nadal i ho trobo a faltar.
Té contacte diari amb la seva família a Terrassa?
Sí. Cada dia parlo amb la mare i amb els meus germans ens escrivim entre setmana. Amb els tiets i cosins, un cop a la setmana també via Zoom. Hi ha qui es connecta des d’Alemanya, Saragossa i, fins i tot, Toronto. Nosaltres des de Hong Kong.
Amb el tancament de fronteres aquesta crisi ha impedit l’entrada de productes o d’empreses catalanes a Hong Kong?
L’impacte a Hong Kong, pel que fa els productes catalans ha tingut més relació amb la baixada de demanda que amb el tancament de fronteres. Hong Kong és un territori que rep més de 60 milions de turistes l’any. El sector agroalimentari és una de les oportunitats de negoci que més aprofiten les empreses catalanes, tant aquelles que tenen un producte gourmet com les que porten productes d’alimentació de primera necessitat. El tancament de les fronteres ha tancat l’aixeta d’aquestes arribades i ha deixat els hotels i restaurants de la ciutat paralitzats. Cal esperar que amb el retorn de turistes el consum es recuperi.
Per tant, les empreses catalanes que més aposten per establir-se allà són de l’alimentació?
Les empreses establertes des de fa anys treballen en l’aprovisionament de matèries primeres i de bens de consum a la Xina. Són firmes amb equips de desenvolupament de producte i equips de compres consolidats. En l’àmbit de l’alimentació cada dia trobem més productes catalans als supermercats i sabem de més productors catalans que abasteixen hotels i cadenes de restauració. Hi ha advocats, dissenyadors industrials, professors d’universitat, entre molts altres oficis.
N’hi ha companyies de Terrassa?
Els darreres anys hem treballat amb diverses empreses de Terrassa, si. De les darreres en implantar-se ha estat Lucid Design.
F
Amb 7.4 milions d´habitants, Hong Kong és un dels centres financers mundials més importants i la 1era economia més lliberal del món. Això la posiciona amb força al mapa econòmic global y reforça el seu estatus com un dels principals destins mundial per a inversió estrangera directa. Amb 65 milions de turistes lany, 51 milions dels quals arribats de la Xina Continental, Hong Kong és no només un punt de referència en electrònica, biotecnologia, smart cities i finances, sinó que és indubtablement un aparador excepcional on presentar nous productes i conceptes innovadors. Fent frontera amb Hong Kong, el Silicon Valley de la Xina, Shenzhen. "Shenzhen destaca per la seva increïble transformació. En pocs anys s´ha situat capdavantera en Producte Interior Brut a la Xina, i com a referent indiscutible d´innovació, aglomerant i liderant el R+D de tot el país amb una població de només 20 milions", segons ens explica la Madrona Marcet. I no només del país, en un radi de 50km de Shenzhen es troben 6 de les principals línies de producció mundials de: ordinadors, equipament de comunicacions, software, hardware i biomedicines. A Shenzhen hi trobem les centrals de producció i centres R&D establerts a la Xina de 180 de les empreses "Fortune 500". D’aquest ecosistema han sorgit algunes de les marques més innovadores del món que coneixeu com són Huawei, Tencent o BYD, confirmant que Shenzhen és la plataforma perfecte per empreses d’alta tecnologia, startups e innovadors de tot el món, conclou.
