La política terrassenca està entrant en una fase d’absurd corrosiu inèdita a la història recent de la ciutat i no ens agrada. Hi haurà qui s’hi senti còmode i fins i tot cofoi, però hi ha molts terrassencs a qui desagrada i preocupa la projecció que a través de la política es fa de la ciutat. L’enfrontament entre Tot per Terrassa i el PSC ha enfangat el debat polític en la mediocritat, convertint l’oasi terrassenc en una selva imprevisible i procel·losa.
La darrera gran qüestió, com ja hem comentat aquesta mateixa setmana, ha estat la denúncia sobre uns presumptes insults homòfobs del líder del PSC, Alfredo Vega, contra l’alcalde, Jordi Ballart. La denúncia no té la més mínima credibilitat i està signada, precisament, per una persona perjudicada per l’acció dels partits de l’oposició en denunciar, aquests, un presumpte tracte de favor per l’estranya desaparició d’unes denúncies fetes per la Policia Municipal. És tot tan lleig, tan infantil i tan poc desitjable per a la tercera ciutat de Catalunya que fa vergonya fins i tot explicar-ho. Ahir, a les mateixes xarxes, un membre d’un partit sense representació al ple deia que la política a la ciutat s’ha convertit en un “Sálvame de luxe, amb guerra bruta, victimismes i merders entre TxT i PSC” mentre els ciutadans de Terrassa patim la crisi més gran; en seria un bon resum.
El gran problema és que no passarà res, res canviarà perquè el partit que lidera el govern municipal està tan pendent de les xarxes i de les reaccions dels seus incondicionals que perd la perspectiva i no entén que ha de reconduir la situació. Per molta raó que pugui tenir, que no és el cas, és el partit de govern qui pot i ha de donar el cop de timó, és l’alcalde qui ha de prendre la iniciativa, assumir aquesta responsabilitat i regenerar la política de la ciutat. I fer-ho evident. Ja n’hi ha prou.
L’ambient s’ha tornat irrespirable i hi ha qui busca oxigen per marcar perfil propi. No perdem de vista l’actitud distant d’Esquerra Republicana, manifestament incòmoda amb aquesta situació. Ahir va emetre una nota de premsa, des del seu grup municipal, no des del govern, amb ampli desplegament gràfic, informant sobre les reunions que el seu líder, Isaac Albert, no l’alcalde, manté amb actors econòmics terrassencs en el marc del Pacte de Ciutat per la recuperació després de la pandèmia. Un pacte, per cert, al qual ja no acudeix el PSC, sembla que provisionalment, i al qual Ciudadanos tampoc se sent còmode. L’acció informativa d’Esquerra no només pretén marcar perfil propi a la seva acció de govern, sinó que adverteix el seu soci què és important ara. “E la nave va.”
