A realitat no sempre és real o possible.” El contrasentit amagat en aquesta sentència correspon al gran Jorge Luis Borges. En moments d’incertesa com els que ens toca viure, pren tot el sentit. Com, alhora, ho fa la que “tot el que ens passa, fins i tot humiliacions, vergonyes o desgràcies ens és donat com a matèria primera. Com fang, per tal que puguem donar forma al nostre propi art”€ Demà, que no hi haurà edició del diari, s’escau el 34è aniversari de la seva mort.
En tota vivència personal (familiar, laboral o social) ens movem per criteris estandarditzats. No rumiem gaire. La inèrcia del costum ens marca la pauta. El més fotut rau quan se’ns presenta un imprevist. Una mica allò reflectit en la famosa llei de Murphy. És ací on situo la filosofia d’en Borges€ Estava avesat a capgirar decisions des del punt que afirmava “haver vist tots els miralls de la terra, sense veure’s reflectit en cap d’ells”.
La pandèmia del coronavirus ha estat com un gol colat per l’escaire. Sense veure passar la bimba. Temps hi haurà, quan aquest “sarau” sigui aigua passada, a reanalitzar conductes. Sobretot la dels “gestors” de l’embolat. Molta xerrameca buida, enredosa i farcida d’incongruències. Essent benvolent, no arriben ni a l’aprovat justet.
“La ment estava somiant i el món era el seu somni”€ Heus ací una altra citació d’aquest autor. Estàvem endormiscats, relaxats, despistats i amb una actitud creguda i crescuda. La plantofada ha estat èpica. A partir d’ara, haurem de conrear més la virtut de la humilitat. Seguint amb tesis d’en Borges, “el dubte és un dels noms de la intel·ligència”. O bé “res no està construït sobre pedra. Tot es troba damunt la sorra, però hem de bastir les coses com si aquella fos de pedra”. Cal exigir mesures dràstiques al govern. Implementar canvis efectius en la gestió dinàmica del país. No precisament en la línia d’agafar rampells que cessin un determinat comandament d’un cos com la Guàrdia civil pel sol fet de criticar fets d’un desgavell contrastat i evident. La marxa del 8-M fou un nyap! D’acord amb aquesta breu reflexió, aquest cop, espero i desitjo veure saba nova en llocs estratègics. Malgrat que em curo en salut bo i pensant en respostes de l’ordre que “els impossibles els fem a l’acte i els miracles triguen una miqueta més”.
