Al començament del 2020, els mitjans de comunicació destacaven que els cinemes espanyols havien registrat més de 105 milions d’espectadors el 2019 i havien recaptat 624 milions d’euros, la millor xifra des de feia deu anys, segons les dades de la consultora Comscore. Tot just cinc mesos després, l’escenari és totalment diferent. L’arribada del coronavirus va comportar el confinament i, entre moltes altres coses, el tancament dels cinemes. Els experts afirmen que en aquesta situació la indústria cinematogràfica s’ha vist obligada a repensar l’esquema de negoci i això tindrà conseqüències en el futur a curt, mitjà i llarg termini. «Han hagut d’acceptar que el cinema i internet, a la qual fins ara es veia com un enemic, estan condemnats a entendre’s», assenyala Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Aquesta situació ha servit, per una qüestió de necessitat, per eliminar els prejudicis de veure cinema a casa», afirma.
I és que el bloqueig de les estrenes previstes ha tingut efectes immediats en les grans companyies distribuïdores. Com explica la professora de la UOC, un d’aquests efectes és que han comprovat que hi ha un recorregut comercial per a les estrenes directes en vídeo a la carta, com ha passat amb Troll’s World Tour, que Universal va estrenar en modalitat de lloguer en plataformes el dia 10 d’abril. Disney també va decidir saltar-se la finestra dels cinemes amb Artemis Fowl, que ara estrena directament en la seva plataforma Disney+.
Això significa que el cinema a les sales es morirà? La resposta dels experts és que és possible, però només per a un tipus determinat de pel·lícules. «El que hem entès i hem viscut com a cinema patirà modificacions i transformacions importants, però no desapareixerà. El cinema a les sales no es morirà del tot», assenyala Jordi Sánchez Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que pensa que el que passarà és que es produirà una polarització entre els grans esdeveniments cinematogràfics, «que continuaran omplint les sales esporàdicament, i les produccions petites i mitjanes, que potser sí que quedaran relegades a un consum a la pantalla domèstica per via de l’streaming».
La majoria de les sales estan situades en centres comercials i que els centres reobriran amb limitacions, cosa que reduirà la circulació natural de públic als cinemes. A més, les sales que obrin hauran de sobreviure uns quants mesos operant amb un terç de l’aforament, i això representarà uns ingressos que, en el millor dels casos, també seran d’un terç del total. Per això, tant Neira com Sánchez pensen que les dificultats més grans seran per a les produccions petites i mitjanes, que tindran complicat competir amb les grans.
«Un blockbuster, una pel·lícula que ha costat 200 milions, s’ha d’estrenar en cinemes perquè no es pot amortitzar en vídeo a la carta, ja que està pensat per generar un gran impacte econòmic en la primera finestra dels cinemes i després tot un conjunt de beneficis addicionals que estan vinculats al fet que s’ha convertit en un gran èxit de taquilla», explica Elena Neira, que esmenta com a exemple d’aquests beneficis la venda de marxandatge o el mateix fenomen que provoca el fet d’aconseguir un rècord d’espectadors. «L’estrena als cinemes és la palanca que impulsa l’efecte dòmino en la resta de les finestres. Sense l’estrena, aquestes pel·lícules no es podrien fer, necessiten els cinemes», afirma.
La situació, però, no és la mateixa per a les produccions petites i mitjanes. Malgrat que seria possible estrenar-les, la implicació econòmica que comporta estrenar una pel·lícula als cinemes en termes de campanyes de màrqueting, anuncis publicitaris o compra d’espais en marquesines, i a més el fet d’haver de competir directament amb grans èxits de taquilla, són dificultats complicades de salvar. «Això fa que no siguin prou rendibles per sobreviure en aquest context, especialment al final d’aquest any”, diu la professora de la UOC..
