Guardo encara mals records, del temps del Tripartit, format per PSC – ERC – ICV, pel que tenia de competició entre partits, alhora de presentar propostes i fer-les aprovar pel Consell Executiu de la Generalitat. Només l’autoritat de Pasqual Maragall, primer, i de José Montilla, després , va evitar mals majors, i no caure en un autèntic caos.
Ens trobem, ara, en una situació semblant si bé, de la mà d’un bipartit, format per Junts x Cat i ERC, en minoria en el Parlament, amb un president absolutament incapaç de presidir un Executiu, que tant aviat respon a decisions preses a Waterloo, com a decisions d’un dels partits, desconnectat de l’altre. Al final, el caos està servit.
Tenim dos exemples, ben recents, i en pocs dies n’arribarà un tercer. Anem d’un en un. De la mà d’ERC es varen negociar els pressupostos per aquest any 2020, després de dos anys infructuosos, de manera que hem estat funcionant amb els de 2017, prorrogats. Era del tot impossible, una pròrroga més. I fins i tot ara, amb els nous pressupostos, s’ha de procedir d’immediat a modificacions rellevants, per a poder-hi encabir una part de les despeses fetes, en la lluita contra el Covid 19. Però, anem al tema. Necessitats de nous ingressos, s’han retocat un munt de taxes, quotes i impostos, un dels quals de gran repercussió per a tots els propietaris d’immobles.
Es tracta de l’impost de successions. L’acord entre ERC i Catalunya en Comú Podem, fa que a partir d’ara , les transmissions patrimonials tindran un augment molt notable, proper a un 20 %. Parlem de les herències, de pares a fills, o entre altres familiars o empreses, de manera que les seves repercussions seran amplies i extenses. Evidentment, la proposta estava inclosa dintre del pacte de pressupostos, i ha provocat un rebombori de grans dimensions, fins el punt de fer sortir David Bonvehi, president del PEDEcat, a dir que no hi estava d’acord, i que el seu partit, el canviaria, tant aviat com podés. Sorprenent ¡¡¡ Increïble ¡¡¡ Junts x Cat, mostra el seu total desacord, amb un dels continguts dels pressupostos 2020, que varen aprovar, recentment en el Parlament.
Anem pel segon exemple. El passat dia 29 d’abril, es va aprovar la Llei 5 /2020 , de mesures fiscals, financeres i administratives, mitjançant la qual es modifiquen centenars d’aspectes d’altres lleis, molt especialment en els apartats de taxes, quotes i impostos. Els seus efectes els veurem ben aviat, en un munt de temes, però ja ha donat peu a una important revolta de les societats de caçadors de Catalunya, fins el punt d’amenaçar amb una vaga, i mobilitzacions generalitzades.
Aquesta revolta ha motivat el posicionament en contra de Junts x Cat, desmarcant-se del contingut de la Llei, promoguda per ERC. Tant se n’ha desmarcat que impulsa l’aprovació de Mocions en contra, en Ajuntaments , Consells Comarcals, i Diputacions. Un nou exemple de govern i oposició, alhora. Queda clar que la Llei es va aprovar en el Parlament, de la mà dels dos partits.
I ben aviat vindrà una tercera batalla per la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, promoguda per Junts x Cat i altres partits. Ara és ERC qui s’està desmarcant d’una Proposició de Llei que ja s’hauria d’estar debatent en el Parlament i que s’ha retardat pels senyals d’allunyament d’ERC. Què passa ? Doncs, que molts Ajuntaments, així com societats de propietaris forestals, rematants de fusta i altres col—lectius medi ambientals, mostren el seu desacord amb el text redactat. Uns per massa intervencionista, altres, per massa poc, o per no haver-ho consensuat amb el territori. El cert és que ERC té por a perdre aliats en el món rural, imprescindibles per a poder avançar i consolidar posicions.
Com podem veure, la imprevisió, la manca de fidelitat, el triomf dels interessos de partit, per damunt dels de país, és nota habitual en les estratègies de Junts x Cat, i ERC, de manera que pretenen un impossible com és estar en el govern i a l’ oposició, alhora. Una cosa mai vista, però habitual en el nostre país. Tot plegat acompanyat d’un president que no té cap autoritat ni cap incidència en el govern. Hi és, però no es nota. El seu paper a la història, serà lamentable.
