En Salvador regenta l’emblemàtic Reina Victòria, un bar de copes de referència a la ciutat. Abans de ser plenament conscient de la magnitud de la pandèmia recorda que hi havia clients habituals que feia dies que no anaven al Reina. Algú tornava i deia que havia tingut una grip molt forta fins que el dia 11 el seu soci el va trucar: “Em sembla que l’he agafat”.
El Salvador va treballar fins al dia 14, el dia que es va decretar l’estat d’alarma i els establiments van haver de tancar. “El dia abans jo ja em trobava estrany”. Durant la setmana, ell notava que la malaltia no anava a millor. “No vaig anar al metge; no ho veia necessari. Deien que ens havien de confinar a casa i esperar. Els símptomes eren molt evidents, però vaig empitjorar”
Dilluns 23 va cridar una ambulància i va anar directe a Urgències, a MútuaTerrassa i va estar quatre dies: “Van ser uns dies dolents, perquè em trobava molt malament i estava mig inconscient”.
El resultat de la PCR va trigar tres dies i el van pujar a planta, a la 15, la primera que es va destinar als malalts de Covid-19. “Pneumònia greu, em van dir i allà vaig estar fins al 10 d’abril. Vaig ser dels primers a inaugurar la planta específica, que, per cert, trobo que va funcionar molt bé; no vaig tenir en cap moment sensació que estaven desbordats”.
Van ser les setmanes de major pressió sobre el sistema sanitari terrassenc: “La veritat és que hi havia molt moviment. Quan vaig arribar a l’habitació hi havia una persona al llit del costat, respirava molta dificultat i el color de la cara era molt estrany. Una tarda em vaig endormiscar i quan em vaig adonar el company ja no hi era i havien donat la volta al matalàs. Allò em va impressionar”.
Segurament aquell va ser per ell un moment de prendre consciència, però “jo no vaig tenir la sensació d’estar molt malament, tot i que el metge em va dir després que havia estat molt greu.” Va necessitar oxigen i “em van donar no sé quants retrovirals, tots surten al meu informe. Per la meva experiència entenc que és una malaltia molt desconeguda i els metges fan el que poden, perquè a més no a tothom l’afecta igual”.
De fet, la seva esposa també es va contagiar, tot i que només es va trobar malament uns dies: “segur que els meus fills l’han passat també i han estat asimptomàtics”
Va sortir de l’hospital el 10 d’abril i ara tiba del seu cos amb dificultats: “No em trobo malament, almenys no com quan se’m va manifestar, però no estic bé; se m’inflen les mans, em quedo afònic a la mínima que parlo uns minuts i qualsevol esforç és un problema per mi; em canso, em canso molt”.
Continua sota vigilància mèdica, l’han de fer proves regularment i continua pendent del negoci: “Estem pintant una mica el local i canviant coses; volem que quan torni la gent no tingui la sensació que estem igual que abans de la pandèmia, que pensi que tot ha passat”.
