Cal felicitar-se per l’acord unànime de l’Ajuntament per impulsar un pacte de ciutat que, amb la col-laboració de tothom, ajudi a superar els estralls que està fent el dramàtic coronavirus. Ara caldrà treballar pel bé comú amb generositat. En uns temps de tantes discrepàncies polítiques i tants retrets, aquest acord és una molt bona notícia i cal agrair l’esforç de concòrdia que s’està fent.
A l’hora d’escollir prioritats per al pacte es trobaran moltes necessitats i totes urgents. Per poder superar-ho crec important buscar un parell de línies força que puguin orientar-ho. La primera seria afavorir la recuperació de l’economia i dels llocs de treball. Cal crear feina. Que tothom pugui tenir un treball decent amb una retribució digna ha d’ésser el gran objectiu. No serà gens fàcil, l’economia ha patit molt els darrers mesos amb una forta davallada, negocis tancats, acomiadaments i ERTO. És hora de girar full i d’impulsar tot allò que pugui contribuir a recuperar l’ocupació.
La segona prioritat que proposo és atendre les necessitats bàsiques de les persones i les famílies que s’han quedat sense ingressos. L’esforç que s’ha fet des de l’Ajuntament i des de moltes entitats socials ha de continuar i no només donant aliments sinó també assegurant acompanyament a les persones afectades que sovint es troben soles en la seva nova i trista situació. Els ajuts materials són del tot necessaris, però també fa falta més fraternitat per poder superar doloroses situacions de desemparament i de soledat.
Amb les innumerables discrepàncies de càlcul de defuncions que estem observant, suggereixo aplicar el mètode de mínims quadrats, consistent a calcular la tendència de les defuncions totals anuals a Espanya partint de les dades dels darrers 3 o 5 anys, d’on s’obté la xifra normal de difunts que tindríem el 2020. La diferència per excés amb la realitat total serien les defuncions per coronavirus amb una versemblança molt aproximada.
La Federació d’Associacions de Gent Gran de Terrassa vol fer arribar un missatge de preocupació per la falta d’informació sobre com serà la reobertura dels centres de gent gran, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament.
En el procés provocat per la pandèmia la Gent Gran ha actuat amb una gran responsabilitat durant tot el període de confinament i inici del desconfinament.
Però sentim a parlar d’escoles, bars, botigues, futbol… I no sentim que ningú recordi que es van tancar els centres de gent gran. I de cara al setembre sembla que es podran fer molt poques activitats en els casals i centres cívics. Demanem que els centres s’obrin i que s’estudiïn formes de realitzar el màxim nombre d’activitats possible respectant les normes de seguretat. Quan es parla tant que cal lluitar contra “la soledat no volguda” les restriccions a realitzar activitats en centres de gent gran estan fent caure en “la soledat no volguda” molts més avis i àvies.
Sabem que som un col·lectiu de risc, però això no ha de ser una excusa per no buscar solucions imaginatives per fer possible que els casals tornin a obrir novament de forma immediata.
