Fa pocs dies corria pels grups de Watsapp d’advocats la fotografia d’un extracte d’una diligència d’ordenació d’un jutjat de primera instància i instrucció, de data del 15 de maig de 2020, a la qual es notifica la formació dels corresponents autos en rebre la demanda i, entre altres qüestions, requereix al demandant perquè comparegui al jutjat en el termini de cinc dies per retirar la grapa industrial que unia la documentació aportada perquè el jutjat no tenia els mitjans per fer-ho. Els jutjats suporten tal volum de treball que un problema com una grapa industrial es pot convertir en insalvable, perquè realment no es pot treure o perquè la persona que ho hauria de fer no es pot permetre invertir el temps necessari en buscar la solució. Sí, qui té relacions amb els jutjats dirà que també pot ser perquè no es vol molestar.
En qualsevol cas, no sabem quin grau de veracitat tindria la fotografia del document, però el més significatiu és que els destinataris no la posaven en dubte. Però el que més cridava l’atenció era la reacció instantània de la majoria: "I volen fer judicis telemàtics". Doncs bé, ja estan aquí.
La crisi sanitària sembla que ha accelerat el procés de modernització de l’administració de justícia. En un àmbit en el qual el fax és encara absolutament insubstituïble s’entra, pràcticament d’un dia per l’altre, a l’era de les noves tecnologies incorporant declaracions judicials mitjançant videoconferència, amb el detingut a la comissaria, el jutge al jutjat i l’advocat al seu despatx. I sí, fins i tot es faran judicis telemàtics si els sistemes informàtics ho permeten, perquè no sempre funcionen.
Es pretén, d’una banda, preservar els jutjats de possibles contagis. S’ha passat de l’incomprensible retard del Consejo General del Poder Judicial en decretar també l’estat d’alarma als jutjats i suspendre l’activitat a intentar "bunqueriztar" els edificis dels jutjats amb assistència només amb cita prèvia. La utilització d’eines telemàtiques també es fa per intentar resoldre el tap que ha generat la crisi sanitària. Esperem que els sistemes funcionin, perquè si a més de l’enorme volum d’assumptes que s’han amuntegat a les seves taules els oficials dels jutjats i els lletrats de l’administració de justícia han de lluitar contra les noves tecnologies, el caos pot ser espectacular.
També s’ha habilitat el mes d’agost per anar de pressa amb la lògica indignació dels operadors judicials: és absurd, ni habilitant tots els mesos d’agost dels vint anys vinents s’aconsegueix posar al dia els jutjats espanyols.
