O, aquesta no és una crisi més. La pandèmia de la Covid-19 ens afecta en tots els aspectes de la vida, la salut, la feina, la manera de relacionar-nos, la percepció de la política€ El nostre dia a dia ha canviat, han desaparegut el confort i les certeses, aquella sensació de viure en la societat del no risc. Som més conscients que mai de les nostres vulnerabilitats, de la fragilitat del nostre planeta. Tot i que potser encara no som plenament conscients de la gravetat de les conseqüències econòmiques i socials que tindrà, ni de l’increment de la polarització que portarà una crisi que no està afectant tothom per igual.
Si les grans crisis són expressions de canvis d’època, cada vegada hem de ser més conscients que els nous reptes que es deriven d’aquesta situació requereixen de respostes excepcionals, de canvis profunds per reinventar-nos, tant en l’àmbit global com en el local. Sí, també en l’àmbit local, ja que és a les ciutats on es viu una situació econòmica i social cada cop més agreujada (atur, pobresa, marginalitat, conflictivitat, manca de prestacions). I és també a les ciutats on s’està posant a prova la capacitat de reacció dels nostres serveis públics.
Terrassa, com la majoria de ciutats, no n’és l’excepció. A la crisi sanitària se suma la crisi econòmica i social. La Terrassa d’avui no és la ciutat que fa un any votava un nou Consistori. Ni els indicadors socials i econòmics són els de fa un any, ni el pressupost municipal de 2020 ni el programa de govern per al mandat 2019-2023 estaven pensats per fer front a un context com l’actual.
Per tant, entenem lògica i necessària la iniciativa que el govern de la ciutat i els grups municipals de l’oposició han pres de signar un pacte, un “acord polític de bases per a un futur pacte de ciutat postcrisi sanitària”. Si fem memòria, podem trobar altres grans consensos en la història recent de la ciutat, compromisos socials amb una visió comuna per superar grans dificultats i aconseguir nous reptes (Pacte Estratègic de Terrassa el 1991, Pacte de la Ciutadania 2006, Pacte Anticrisi 2008, Pla d’Innovació€).
Ara ja no es tracta només de rentar-se les mans i quedar-se a casa, ens hi juguem molt. Necessitem una bona diagnosi del moment actual de la ciutat i les seves necessitats. Però el resultat final d’aquesta foto ha de ser la suma del conjunt d’aportacions dels agents econòmics, socials, culturals i educatius de la ciutat, i no només dels grups municipals. Cal superar el que diuen les bases de l’acord polític sobre els treballs preliminars i evitar que sigui una diagnosi amb gairebé l’única mirada dels serveis municipals.
Si el que l’acord vol és buscar els actius i les fortaleses que ens faran menys vulnerables, és necessari superar la visió de la taula del pacte de ciutat, únicament i exclusiva integrada pels representants dels grups municipals, i construir un espai de treball representatiu del conjunt d’actors i sectors, que són aquells que esdevindran el nucli principal a través del qual pivotaran els grans acords i la cerca dels principals consensos.
Cal actuar de forma immediata, cal construir inclusió social en un marc de riscos emergents. Aprofitem la relació bilateral Ajuntament-Generalitat, recuperem espais de participació com la taula de la pobresa energètica i la taula local d’habitatge social, entre d’altres, per tal de prioritzar i enfortir drets bàsics com la sanitat, l’educació, la cultura, l’habitatge.
Però mentre pensem amb pragmatisme a resoldre l’angoixant dia a dia seria convenient anar més enllà i reinventar-nos, plantejar estratègies i desafiaments futurs. Hi ha feina feta a la ciutat, com les conclusions del procés de participació “Terrassa fets i reptes de finals de 2018”; tenim experiències sobrades d’espais d’aprenentatge, de reflexió, col·laboració i participació social, com el fòrum de ciutadania pel compromís social 2013 o l’àgora de 2014. Fem una reflexió serena i constructiva per encarar el futur, busquem els actius i les fortaleses que ens faran menys vulnerables en el nostre conjunt. Un pacte per la vida, per la dignitat, pel progrés social, econòmic i ecològic, en definitiva, un acord per protegir drets i guanyar una economia al servei de la vida. La ciutat ja ha demostrat, en més d’una ocasió, la seva capacitat de reconversió, de transformació social.
Sabem que no serà fàcil, a ningú se li escapa que vivim un moment de contradiccions difícil de gestionar. Sabem que haurem de fer front a necessitats urgents amb recursos sempre insuficients i competències limitades. Sabem que haurem de fer front a aquells que es beneficien de l’actual situació injusta: els grans poders econòmics i financers, les grans companyies subministradores. Sabem com n’és, de difícil, construir i avançar. Però també sabem que ens queda la confiança que la força de la gent farà possible els canvis i que tenim clar que aquest no és un repte únicament i exclusiva d’un govern, d’un partit o d’uns quants grups municipals, ni d’un sol territori. Aquest és un repte de ciutat i, per tant, haurem de reforçar els lideratges col·lectius, més enllà dels partits, dels populismes virològics, dels sorolls o dels victimismes.
Si ara fa un any als carrers de la ciutat penjaven aquests missatges: “Tenim motius per confiar”, “A Terrassa, tu decideixes”, “Néixer, créixer i envellir bé a Terrassa”, “Construïm el present, canviem el futur”, “Confia en el canvi”, “Amb tu, ho fem possible”, ara és el moment de fer col·lectivament que tots siguin vàlids. Hi ha molta feina a fer, moltes coses a canviar, però, sigui com sigui, no podem deixar passar aquesta oportunitat.
* L’autor és exregidor de l’Ajuntament de Terrassa per ICV-EUiA. Inscrit a Catalunya en Comú
