Anagrama és una d´aquestes editorials que tenen la confiança de l’ amant de la literatura per la seva trajectòria. Ara ens arriba No soc aquí la novel.la guanyadora del cinquè premi Llibres Anagrama de Novel.la. Es tracta d’ una història que explica la transformació d’ una família i al mateix temps el creixement emocional i personal de la protagonista de la novel.la. Milà, nascuda als anys 70, es filla de pagesos que es van veure obligats a canviar el tractor per la fàbrica: “No hi ha gaires fotos meves de petita. A casa expliquen que un carret de càmera que havien gastat amb mi es va extraviar a la botiga de fotografia”.
En el moment en què la protagonista d´aquesta història es queda embarassada treu del bagul dels records tot el seu passat: “Durant molt de temps vaig pensar que era adoptada”. La protagonista lluita contra el llenguatge, contra el destí, contra el atzar i contra tots els entrebancs que de mica en mica es va trobant a casa seva: “A casa deien que no m’assemblava al ninot del Netol. Aquest ninot era el majordom que anunciava un producte de neteja que havia tingut èxit molts anys abans que jo nasqués.” La Mila viu la vida en un barri apartat entre autopistes i polígons industrials de la perifèria de Barcelona i configura la seva vida a través de la llengua, hi unes pàgines dedicades als insults i en moltes ocasions ens fa veure la importància d’ aquesta expressió que fa servir aquest o un altre personatge per delimitar la realitat. Anna Ballbona, periodista, (Montmeló, 1980) va conduint al lector del passat al present: “Ara que espero una criatura, no sé si això ho sabré fer”. Com moltes dones nascudes als 70 del segle passat van ser les primeres de la família en anar a la universitat. L’ arribada a la universitat fa veure a la protagonista de No soc aquí que hi ha una distància que la separa dels altres estudiants. Hi ha un efecte d’estranyament, de distanciació de la pròpia realitat, que fa que la protagonista sigui més una espectadora de l’ obra de la seva vida que l’ actriu principal: “Només tinc ganes de badar amb les calaixeres del records. Deu ser una altra manera de posar ordre. El records em fam companyia i fan marxar els mals esperits.” El pas per la universitat, el viatge a París i els seus estudis faran que Mila entengui el seu món: “Tinc els ulls del meu pare, la complexió menuda de la mare, el cabell fi de les ties, la rialla i el cul inexistent de l´àvia paterna”.
No soc aquí explica un món de dones que es connecten: àvia, mare i filla. Un triangle femení que fa del punt de vista un dels grans atractius d ´aquesta novel.la. Una novel·la un xic melancòlica i dolça per aquest temps de confinament.
Professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
