Diners

El tancament de Nissan, un cop econòmic dur 

El tancament de Nissan no només suposa el punt i final a un projecte industrial de 100 anys d’història. Aquest tancament ratifica la situació de crisi en què es troba la indústria automobilística, amb un cop de grans dimensions per la indústria catalana en general i per l’economia. La decisió de la firma nipona pot tenir conseqüències molt dures pel mercat laboral i econòmic català. Ahir, els Enginyers Industrials de Catalunya, després de lamentar l’anunci, van defensar que la indústria ha de ser “el vector sobre el que pivotar la recuperació econòmica al nostre país”. A Nissan i les seves empreses auxiliars també treballant un important nombre de terrassencs. Per això, en el ple municipal d’avui, el PSC ha presentat una proposta de resolució en suport a la plantilla de Nissan.

El tancament de les plantes de Nissan a Barcelona, oficialitzat aquest dijous, deixa sense feina 3.200 treballadors directes i n’amenaça 20.000 més, una decisió que ha unit els governs espanyol i català en la recerca de sortides i en les crítiques a la firma nipona. Complint-se els pitjors auguris, el conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida, ha anunciat des del Japó la intenció de tancar els tres centres a Barcelona -Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barça-a finals de desembre d’aquest any, mentre que es mantenen les plantes a Àvila (430 empleats) i Cantàbria (535).

El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, ha comunicat als sindicats que s’ha pres aquesta decisió en no veure “cap solució viable de futur” per a aquestes instal·lacions, que han anat perdent models en els últims anys, deixant Zona Franca a un 20% de la seva capacitat màxima -per uns 200.000 vehicles-.

El tancament afectarà Zona Franca (fàbrica de furgonetes), Montcada (estampacions) i Sant Andreu (suspensions i bastidors), així com als centres d’R+D, recanvis, distribució i compres, també a la Zona Franca, àrees que sumen uns 3.000 treballadors.

L’impacte sobre l’ocupació serà, però, molt més gran, ja que es calcula que uns 20.000 llocs de treball indirectes, segons la Generalitat, depenen d’aquestes plantes, incloent proveïdors i subcontractes d’un sector clau a Catalunya, ja que representa el 10% del PIB i en les fàbriques catalanes es produeixen 1 de cada 5 vehicles acoblats a Espanya.

Frank Torres, que va ser màxim responsable de Nissan a Espanya i ara vicepresident d’operacions a Rússia, serà l’home encarregat de pilotar el desmantellament i de negociar amb els sindicats, relegant l’actual director, Genís Alonso.

mesures de mobilitat

En roda de premsa virtual, De Ficchy ha atribuït la decisió de tancar a l’excés de capacitat de producció de el grup per la caiguda del mercat de furgonetes, davant les mesures de mobilitat adoptades en moltes ciutats, així com al fet que Mercedes optés per deixar de produir la Classe-X a la planta de Nissan el maig d’aquest any.

Tant els sindicats com les administracions públiques s’han revelat contra la decisió final de la firma automobilística i han rebutjat l’argument utilitzat per anar-se’n de Barcelona, reivindicant la viabilitat de les plantes i recordant que havien presentat a Nissan un pla per revitalitzar que suposava ajudes per 100 milions d’euros.

Segons Nissan, ni tan sols les ajudes que estaven disposades a posar Govern central i Generalitat permetrien donar un futur viable a la fàbrica. En aquest context, el secretari d’Indústria, Raül Blanco, ha lamentat l'”atac al cor industrial de Catalunya” que suposa aquest tancament i ha insistit que el Govern treballarà per revertir l’actual situació, després d’advertir de nou a Nissan que anar-se’n de Barcelona li pot costar més de 1.000 milions d’euros.

El Govern també ha rebutjat els plantejaments de Nissan i, mentre la consellera Àngels Chacón (Empresa) parlava de “deslleialtat” i fins i tot acusava la firma de “riure’s de nosaltres”, el vicepresident Pere Aragonès ha avisat que l’empresa “haurà d’assumir responsabilitats”. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avançat que farà tot el que estigui a les seves mans per evitar el tancament i ha apel·lat al Govern central a sumar esforços demostrant “unitat institucional” amb aquest mateix objectiu.

La Generalitat, que ha donat 25 milions en ajudes públiques a Nissan en els últims 15 anys, compta amb que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, propietari dels terrenys on està assentada Nissan, col·laborarà per evitar aquesta crisi industrial, al temps que ha apel·lat a la unitat amb els ajuntaments afectats. En aquest sentit, el govern català assumeix que no podrà recuperar 22 milions en ajudes públiques concedides a Nissan durant els últims 15 anys.

protestes

Els treballadors de Nissan a Barcelona han rebut també la notícia que venia del Japó com una galleda d’aigua freda i els sindicats han cridat a la mobilització i a mantenir la vaga indefinida iniciada el passat 4 de maig. El president de comitè d’empresa de Nissan a Barcelona, Juan Carlos Vicente, ha culpat la multinacional de “deixar morir” les plantes catalanes i ha assegurat que els treballadors “barallaran” i “mantindran en escac a totes les administracions demanant “que els donin suport.

Davant diversos centenars de treballadors concentrats a les instal·lacions de Zona Franca, on s’han vist imatges que evidenciaven l’estupor i el dolor per l’anunci de tancament, Vicente ha rebutjat les explicacions que ha donat la firma japonesa: “Ens han deixat morir”, ha dit.

Després de cremar diversos pneumàtics davant la planta, els treballadors han tallat després la Ronda Litoral i han avançat que portaran a terme un calendari de protestes.

La decisió de Nissan de no mantenir la seva activitat a Barcelona ha estat rebutjada de manera pràcticament unànime per ajuntaments catalans, especialment el de la capital, i partits polítics, tant catalans com de l’àmbit estatal.

Si el tancament no es reverteix, es posarà un punt i final a la centenària història de Nissan a Barcelona, que té el seu embrió en una planta oberta a Cadis de la mà de Ford i que es va traslladar en els anys 60 a la capital catalana, on va arribar a convertir-se en la segona fàbrica de vehicles més important.
.

To Top