Amb mascaretes obligatòries, gel desinfectant, cartells amb l’avís de “No tocar” i ganes de retrobar-se amb la clientela una trentena de paradistes del Mercadal de Martí l’Humà van tornar ahir a l’avinguda Béjar. Va ser una primera jornada de vendes a bon ritme de productes d’alimentació i drogueria. Entre els venedors ambulants, cares d’il·lusió i esperança i també d’incertesa i preocupació per saber si podran salvar els negocis en aquesta crisi. També van trobar a faltar altres comerciants, absents perquè només es va permetre un 25% de l’aforament del recinte amb 33 de les 313 parades.
El públic terrassenc, fidel a l’esperada cita comercial dels dimecres, va respondre omplint la capacitat del mercat a mig matí (l’aforament màxim autoritzat era de 476 persones). Fins i tot es van formar cues de persones a les zones controlades d’accés on els dispositius de policia municipal, neteja i protecció civil van anar regulant el bon funcionament del recinte. A més van estrenar una aplicació mòbil per comptabilitzar el nombre de persones a la zona comercial.
“Estic molt contenta què el mercadal torni a funcionar. Ara més que mai hem d’ajudar als paradistes i cada dimecres penso venir perquè a més visc just al davant”, explicava ahir la Margarida Serrano, una simpàtica dona d’Andújar (Jaén) que va venir a Terrassa ara fa 50 anys. “M’agrada venir perquè em trobo coneguts i oportunitats a bon preu. Però amb tantes limitacions fa por, tot i què fas les compres més segura”.
L’administració municipal ha autoritzat la reobertura del mercadal però només amb el 10,5% dels negocis. Un total de 33 marxants han pogut instal·lar les seves parades seguint tots els requisits: perimetrat tot l’espai amb tanques de ferro i cintes així com establir una separació entre parades de 4 metres i de 6 metres respecte a les de davant.
Just al costat del control d’accés la Mercedes, una venedora històrica amb parada d’herboristeria i dietètica observava curiosa la circulació de gent. “Fa 42 anys que vinc a vendre, de petita amb la meva mare i ara com a encarregada del negoci. No m’agraden aquestes barreres que hem hagut d’instal·lar al voltant de les parades i que ens separen més dels clients. A les grans superfícies no hi són”, comenta. “Amb tot, hem pogut arrencar, millor això que res. Però som només el 10% i el mercadal no serà un mercat fins que no estiguem tots”, sentència.
A poca distància Mildred Páez, propietària d’Embutidos Extremeños y Andaluces Casa Páez, servia els primers compradors d’olives i respirava inspeccionant el moviment al seu voltant. “De moment veig que tot està tranquil i segurament hi ha gent que no sap que hem obert”, comentava a primera hora del matí.
Ganes de normalitat
“Estem satisfets de tornar a la feina després de més de dos mesos confinats a casa i sense ingressos. Tenim ganes de tornar a la normalitat”, reflexionava. “A la gent li agrada molt el mercat i ha de saber que aquí tornem a vendre amb moltes mesures de seguretat. Han vingut clientes de tota la vida a veure’ns perquè ens troben a faltar i això és d’agrair”, comenta emocionada.
Mildred Páez, com la majoria de comerciants del mercadal, fan venda ambulant a altres mercats per subsistir. “Hem estat aturats però ara ja torno a muntar la parada a Tordera, Mataró i Sant Vicenç de Castellet”, indica sense retirar-se en cap moment la mascareta. “Ens hem de protegir perquè el més important és tornar a la normalitat i que aquest virus marxi”.
Darrere de cada parada hi ha situacions personals i familiars delicades, setmanes de patiment. “Mai havíem estat tres mesos sense treballar. A casa som molts, amb tres fills i els meus pares i avui és el primer dia que treballo des que vam parar el 13 de març”, ens explica Mónica Carrasco, propietària de Pollos Mónica i també “d’un bar en un camp de futbol que ara tinc tancat per la crisi del coronavirus”.
Tots estaven atents a l’afluència de compradors, expectants per si la fórmula d’un mercat reduït a l’alimentació i sense parades de roba seria una oferta atractiva per als compradors. Un mercat desconfinat, limitat al tram entre el carrer de l’Alguer i la carretera de Matadepera. “Aquesta avinguda té un quilòmetre de distància, espai suficient com per encabir totes les parades (313 en total) ben separades o, si més no, el 50%. El Govern central diu al BOE que només està permès el 25% de l’aforament màxim del mercat però cada ajuntament té llibertat per valorar els espais de què disposa. Podríem treballar el 50% dels paradistes cada setmana en torns rotatoris. Així ho hem demanat a altres municipis i, avui, per exemple, la proposta es posa en marxa a Badalona. Tots els paradistes hem de poder treballar”, reivindicava ahir José Maria Martínez, responsable d’un negoci d’alimentació i d’accessoris per a mascotes que lluïa el cartell “Volem el 100% del mercat”.
Precisament, entre les visitants ens vam trobar una comerciant que no ha pogut reobrir el seu negoci al mercadal. “Necessitem sortir de casa i tornar a treballar. Tinc una parada de drogueria, d’herència familiar, que porto tota la vida i he vingut a mirar. No m’esperava tan bona resposta de la gent. Estem esperant que l’Ajuntament ens autoritzi a obrir i de seguida muntem la parada”, ens indicava la Pili.
També va quedar sorpresa del moviment de terrassencs la Mari Carmen Quesada, una altra compradora assídua i veïna del barri de Sant Llorenç que està amb un Erto i ha aprofitat per visitar la zona. “Hi ha molt bona organització però falten moltes parades. Jo venia a comprar peces de roba per confeccionar alguna mascareta però he vist que només hi ha oferta d’alimentació i drogueria”. Amb tot, la Mari Carmen ha pogut comprar la fruita i verdura al seu negoci de confiança. “Porto tres anys comprant aquí i no hi he perdut contacte perquè els mesos que ha estat tancat el mercadal m’han servit el gènere a casa”, comentava. “Espero que la setmana vinent hi vagin afegint parades”, va afegir.
Paciència i esperances
Amb empleats o sense, els marxants han reobert els negocis amb moltes ganes, fent-se costat els uns als altres i amb paciència per superar aquesta situació excepcional que els ha posat a la corda fluixa. “Hem de tenir molta paciència i esperança perquè això es solucioni. A veure si la gent s’anima i les properes setmanes augmenten les vendes”, desitjaven l’Eva i el Samuel Palacios, des de la parada de fruits secs i olives que treballa a tres mercats setmanals. “Hem de resistir”.
Durant aquesta primera edició s’han lliurat mascaretes a tothom que no en portava. Tots els paradistes han tingut l’obligació de dur-les posades. “És una mesura incòmoda però tot sigui per evitar la propagació del virus”, comentava una venedora. “Ara ens posem morrió”, hi afegia rient un altre.
Bones vendes en alimentació
De moment el mercadal ha arrencat amb marxants de l’alimentació, un sector de primera necessitat que no ha estat dels més perjudicats per la pandèmia. El pagès Joan Canyelles, que ahir estava sol a la seva parada, es retrobava amb clientes de tota la vida. “Tinc les terres a Castellfollit del Boix i en aquests mesos de confinament per l’estat d’alarma no hem aturat l’activitat. Al contrari, ens ha augmentat perquè repartim a domicili i també a supermercats”, descrivia ahir. I com a dades del bon funcionament del seu negoci ens indicava: “Abans del virus vam repartir 300 dotzenes d’ous i ara, durant el confinament n’hem distribuït 1.500 dotzenes, principalment als municipis de la Conca d’Òdena”.
