ER si algun dia ens sembla una anècdota, recordaré que vaig sentir-me viva.” Des de Tot per Terrassa fem nostres aquestes paraules de la poeta Marta Pessarrodona ara que fa un any que vam guanyar les eleccions municipals de la nostra ciutat. Ella té el do d’escriure-les de forma més bonica, però nosaltres les volem aplicar a les nostres vides.
Algú va dir que el nostre objectiu a la vida ha de ser créixer, viure amb intensitat cadascun dels nostres dies. I això hem fet. La història de Tot per Terrassa va començar tot just el 2018, amb un grup d’homes i dones que volíem donar forma a un projecte progressista, plural, obert i, especialment, amb visió municipalista. Des de llavors hem fet cas a la Marta i ens hem sentit molt vius i molt vives, acaronant la creació d’un partit gairebé de forma artesanal i basat en l’amor per la ciutat, en l’amor en les ciutadanes i els ciutadans i en l’amor entre aquelles persones que ens vam llançar a aquesta aventura tan bonica. I el 26 de maig de 2019 vam guanyar les eleccions municipals de Terrassa. Aquell projecte amb un programa electoral basat en la participació de centenars de terrassenques i terrassencs va guanyar les eleccions a pràcticament tots els barris de la ciutat, i ho va fer gràcies a les gairebé 28.000 persones que van confiar en nosaltres.
Aquest primer any va arrencar amb força i amb molta feina que es va començar a veure des del primer dia, però també som conscients que està molt marcat per aquests darrers tres mesos en què la crisi sanitària ha capgirat la ciutat, el país i tot el món. Ha capgirat les nostres vides i s’ha convertit en una crisi econòmica i social que està implicant molta feina per sortir-ne, per no deixar ningú enrere. Aquesta situació, de fet, referma l’objectiu pel que Tot per Terrassa es va presentar a les eleccions de 2019, per ser un partit 100% terrassenc i terrassenquista, amb una visió progressista, plural, diversa, feminista, innovadora, animalista, sostenible, més justa, emprenedora, inclusiva, transparent i pròxima a tothom, amb un projecte basat en les persones, en les seves capacitats i els diferents cicles de la vida. No vam aterrar per retreure res a ningú, però sí per canviar unes inèrcies instaurades a Terrassa durant quaranta anys.
Gràcies a un acord amb els nostres socis de govern ens vam poder constituir de forma clara com un sol Govern progressista, d’esquerres, sensible a tota la ciutadania i amb el punt de mira encara vers aquells col·lectius que es continuen considerant més vulnerables. Ja des del primer dia vam evidenciar les ganes de fer coses noves, amb una mirada nova i sense deure res a ningú. Així, vam establir un front comú contra els abusos de la companyia Endesa i vam iniciar la nostra particular Revolució Verda per aconseguir una Terrassa amb menys cotxes, menys soroll, menys contaminació i més espai per als i les vianants. Gràcies també a la no dependència de cap seu de Madrid o de Barcelona vam aconseguir, per primera vegada a la història de la ciutat, crear un nou marc de relacions amb la Generalitat amb una comissió bilateral de treball per desencallar necessitats i projectes. Malgrat tot, seguim patint el greuge històric de les zones tarifàries, però seguim apostant pel transport públic i vam crear la targeta perquè tothom pugui anar a l’Hospital de Terrassa sense pagar per accedir a un servei essencial però de difícil accés i sense aparcament gratuït. No pretenem fer un llistat de la feina feta, però aquest amor per la ciutat ens ha dut a posar èmfasis especials en temes com les rieres (les grans barreres, encara, de la trama urbana); el benestar animal (amb unes entitats que, finalment, se senten escoltades); la cultura; l’esport (amb l’aprovació d’un ambiciós Pla Director de l’Esport); l’Anella Verda; la salut; l’habitatge social; una visó dels serveis socials més centrada en els drets i l’apoderament que en el paternalisme; el reforç a les polítiques de gènere, o una mirada més participativa vers la infància i l’adolescència. Són només alguns exemples d’un llarg llistat de compromisos i àmbits de treball.
Des del primer minut les nostres polítiques han estat marcades per tenir en compte els col·lectius més vulnerables de la ciutat, que no més dèbils, però sí els que encara pateixen discriminació, situacions injustes i, fins i tot, mirades carregades de prejudicis. Estem ultimant l’obertura de l’Oficina d’Informació a la Gent Gran; vam instal·lar, per Nadal, la primera pista de gel accessible de tot l’Estat, i per Carnestoltes, també per primera vegada a Terrassa, vam comptar amb un tram sense soroll, una acció inclusiva en atenció a les persones adultes i infants amb autisme o amb dificultats per gestionar el soroll. Són petites grans accions que es basen en l’empatia, a no deixar ningú pel camí.
Ara toca treballar per la Terrassa del futur, un futur immediat marcat per la necessitat d’atendre la crisi social i econòmica que ens deixarà el coronavirus. Per això ens hem posat d’acord per impulsar un pacte de ciutat entre totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament per encarar aquest temps, per no perdre l’esperança i per confiar en les nostres fortaleses, en la força de la gent i d’una ciutat capaç de resistir.
Vam dir que volíem una Terrassa que esdevingui una sola ciutat. No parlem d’un concepte abstracte. Parlem, potser, d’aquella idea d’Italo Calvino que deia que, en realitat, les ciutats no existeixen, que sempre estan en procés de construcció i de transformació, gairebé com un ésser viu que cal cuidar i estimar en tot moment. I això hem estat fent aquest primer any, estimar Terrassa i treballar per esborrar les seves barreres físiques i mentals i per seguir despertant aquest terrassenquisme tan nostrat. I permeteu-nos que tornem a parafrasejar l’amiga Pessarrodona (que sí, que segueix escrivint molt millor que nosaltres) al dir-vos que, des de Tot per Terrassa, “estimem la ciutat perquè estimant sempre, per sempre més, s’hi guanya”.
* Els autors són president, vicepresidenta i secretari general de Tot per Terrassa, respectivament
