La crisi generada per la pandèmia del coronavirus està tenint una important incidència en les entitats esportives de la ciutat, seriosament penalitzades per la manca d’ingressos econòmics en els darrers mesos i la suspensió de totes les activitats competitives. El Club Natació Terrassa, l’entitat esportiva més important de la ciutat amb més de 18.000 socis a l’inici d’aquest període, va obrir aquest dilluns les seves portes de forma parcial, però els dos mesos de tancament total han tingut unes conseqüències molt notables. La junta directiva ha avaluat en 3.200 baixes les produïdes en el nombre de socis des que es va iniciar la crisi, un 20 per cent de la massa social. L’impacte sobre l’economia del club estaria per sobre dels 200.000 euros en pèrdues, una xifra que seguirà pujant mentre no es recuperi la normalitat. Tot això ha obligat la junta directiva a demanar un crèdit bancari de 700.000 euros per fer front a les necessitats.
“Durant aquests anys hem tancat els exercicis amb balanços positius i per tant hem creat uns recursos propis que ens permeten tirar endavant”, diu el president, Jordi Martín, en relació amb el moment actual. “Som fiables davant les entitats financeres i això ens ha permès obtenir un crèdit per valor de 700.000 euros, que esperem que sigui suficient per recuperar-nos si això no dura més enllà de finals de juny. Aquests diners els haurem de retornar, però amb aquesta injecció podrem anar fent els pagaments mensuals. Hem perdut socis, hem ajustat preus, hem hagut de deixar de facturar tota l’activitat de pagament de les seccions esportives. I no sabem com ens en sortirem.”
Impacte
El president del CN Terrassa diu que la major part de clubs d’una dimensió semblant estan patint un impacte semblant quant a pèrdua d’associats. “Els clubs que gestionem instal·lacions esportives tenim unes obligacions de manteniment, de consums i de sous dels treballadors. És cert que estem en un ERTO, però el club suporta un 60 per cent del cost dels treballadors. Amb una bona gestió espero que ens sortim. Perdrem algunes coses pel camí, però cal ser moderadament optimistes. L’esport és una manera de viure i la gent tornarà a fer pràctica esportiva. I nosaltres hem d’estar ben posicionats per quan això passi.”
L’inici de les activitats a les instal·lacions gestionades pel club, a l’Àrea Olímpica i al Pla del Bon Aire, és molt reduït durant aquesta Fase 1 de desescalada. En tot cas, l’entitat ha treballat per adaptar-se a la legislació sanitària per poder obrir la resta de serveis quan sigui possible. En aquesta direcció, el club ha adaptat els seus accessos, ha instal·lat mampares als punts d’atenció, pren la temperatura als usuaris i ha reordenat els espais tancats perquè es mantingui la mesura de seguretat entre usuaris, entre altres mesures. A l’Àrea Olímpica es pot jugar a pàdel (un contra un) i es poden fer entrenaments individuals amb l’acompanyament d’un tècnic. Al Pla del Bon Aire, l’activitat es centra en el tennis i en el frontennis (un contra un en els dos casos) i també es port utilitzar el pavelló, amb dos esportistes i dos tècnics, com a màxim.
Polèmica
Malgrat que la directiva del CN Terrassa ha adoptat mesures correctores en el pagament de les quotes en aquest darrer període, s’hi han produït crítiques des d’alguns sectors que entenien que no es podien seguir girant rebuts mentre les instal·lacions estiguessin tancades. A part d’un important debat a les xarxes socials, en aquest espai també s’ha creat una plataforma favorable a un vot de censura contra la junta directiva. Els responsables del club sempre han defensat que les quotes tenen un component social, posició mantinguda pel col·lectiu d’entitats esportives i per la mateixa Generalitat, que diferenciava el component de les quotes dels clubs esportius de les dels gimnasos.
“La quota que un paga com a soci té un sentit de pertinença i és per mantenir l’estructura de funcionament del club”, recorda el president del CN Terrassa. “Una altra cosa són els serveis que es paguen a banda d’aquesta quota i això és el que no hem facturat, igual que la resta de clubs. La mateixa Generalitat ha avalat aquesta posició. Comprenem que hi ha situacions familiars que no permeten pagar i en el seu moment ja buscarem solucions perquè aquesta gent pugui tornar a la pràctica esportiva amb unes condicions diferenciades.”
responsabilitat
Martín diu que si algun grup de socis considera que ha d’emprendre accions en contra de la feina feta per la junta directiva, s’hi haurà d’acceptar en clau democràtica. “Hem pres decisions d’acord amb la responsabilitat que tenim i que hem demostrat. És lògic que hi hagi gent empipada i aceptem que algú vulgui promoure un vot de censura. Estem sotmesos als nostres estatuts i si hi ha gent que considera que la millor fórmula és presentar una moció de censura, defensar-la davant d’una assemblea i obtenir un suport de dos terços, i es convoquin eleccions, cal respectar-ho perquè és una eina que està prevista.”
Malgrat el cop econòmic, Martín vol mantenir l’aposta esportiva. “El criteri fonamental en la nostra acció és l’equilibri pressupostari. I la nostra voluntat, com sempre, és potenciar l’activitat esportiva per damunt de tot, la de competició i la de lleure. La majoria d’esportistes professionals, tan jugadores de waterpolo i natació, tenen contractes vigents i els volem mantenir. Respectarem els contractes signats. A més, les competicions de waterpolo i de natació es modificaran la pròxima temporada i la Federació Espanyola proposa un calendari que permetrà un estalvi d’un 40 per cent en relació amb el passat”.
