Diumenge 26 de maig del 2019. Tal dia com avui fa un any. L’Ajuntament de Terrassa confirma abans de les onze de la nit els resultats de les eleccions municipals a la ciutat. Aquest cop el monòton guió de cada convocatòria local s’ha trencat. La formació Tot per Terrassa, liderada per l’exalcalde socialista Jordi Ballart, guanya la cita i ho fa de forma contundent, amb deu seients al ple municipal que no li donen la majoria absoluta però sí un marge suficient per buscar suports que li permetin governar. Un suport que va trobar amb el pacte assolit amb Esquerra Republicana. En només cinc mesos de recorregut (la candidatura es va presentar al mes de desembre en un acte que va omplir a vessar el Centre Cultural mostrant el múscul social de la nova proposta política), Tot per Terrassa va provocar un tsunami sense precedents. Els resultats van fer estripar totes les travesses prèviament fetes en els laboratoris d’anàlisis política de la ciutat, on els pronòstics substitueixen la manca de macroenquestes de certa fiabilitat: Tot per Terrassa, 10 regidors; PSC, 7; Esquerra Republicana, 5; Ciutadans, 3; i Junts per Terrassa, 2. La tempesta va ser de tanta magnitud que Terrassa en Comú, segona força política al mapa municipal, es quedà sense regidors, de la mateixa forma que el Partit Popular i la CUP, reduint el mapa polític local a cinc formacions amb representació municipal. Però el més rellevant va ser que aquell dibuix del ple municipal deixava fora del poder, per primer cop en 40 anys, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Malgrat que es pronosticava un bon resultat per a la formació de Jordi Ballart, pocs apostaven per una victòria que li permetés escriure un nou relat en la història de la ciutat. Només Isaac Albert, alcaldable d’Esquerra Republicana en aquesta convocatòria, tinent d’alcalde ara i soci de govern de Ballart després de l’acord de govern de les dues formacions, es desmarca de la sensació de sorpresa generalitzada d’uns resultats que acabarien amb 40 anys de governança del Partit dels Socialistes de Catalunya a la tercera ciutat del país. “Nosaltres treballàvem amb una enquesta, que vaig compartir amb algunes formacions polítiques, que feia una fotografia quasi exacta del que va succeir després”, explica. “No em va sorprendre el resultat final.”
Ballart va conèixer els resultats en un bar del carrer de la Rasa, enmig de la sorpresa generalizada del mapa polític local. Va seguir el tram final de la jornada des de l’ordinador personal, acompanyat dels seus col·laboradors més propers. Perplexos també d’aquella fotografia final del nou mapa polític a la ciutat, totalment diferent a la que havia començat el dia.
“Vam començar a veure que podíem guanyar les eleccions els últims dies de la campanya”, explica l’ara alcalde de Terrassa. “Divendres abans de la jornada electoral vam fer dues visites, una al mercat de la Independència i una altra al mercat de Sant Pere, en què vam tenir unes sensacions molt positives. Va ser una intuïció, però vam pensar que podíem guanyar les eleccions. I aquell era un escenari que ningú pronosticava, perquè estem parlant d’un projecte que començava de zero i a ningú ens havia passat pel cap la possibilitat de guanyar les eleccions. Sí que creiem que es podia governar amb coalicions amb tres o quatre partits, però guanyar amb deu regidors i quasi 30.000 vots, en cap cas.”
El moment de les emocions
De l’eufòria en la intimitat, a la festa desbocada a la sala Born, al carrer de la Rasa, l’univers de la disbauxa egarenca. La fotografia virtual del nou escenari polític local, quedava visualitzada en aquest carrer, en dos locals separats per pocs metres de distància. Mentre a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya regnava la decepció d’una derrota que treia del despatx de l’alcaldia Alfredo Vega i canviava el color de la disposició política del ple municipal, no massa lluny, a la sala Born, l’eufòria era desfermada entre els seguidors i dirigents de Tot per Terrassa. Sentiment de veneració a la figura d’un Jordi Ballart que el novembre del 2017 va decidir estripar el carnet socialista, disconforme amb el suport del partit al 155 i superat per pressions internes i externes, i que va deixar l’alcaldia per emprendre un camí nou, ple d’incògnites i de reptes a complir. El rebel del socialisme català es va convertir, així, en el botxí polític dels qui fins feia poc havien estat els seus companys de viatge. Entre llàgrimes de joia, crits d’exaltació i incredulitat que feia que alguns es pessiguessin les carns per saber-se immersos en la realitat, Ballart va prometre ser “l’alcalde de tots” i fer una política “més humana, més sensible i més ètica”. L’anomenat tsunami Ballart havia arrasat amb el passat i obria una etapa de construcció de noves realitats.
“Va ser una barreja molt gran de sentiments”, recorda Ballart. “Aquells dies van coincidir amb un tema personal molt important, el procés d’adopció dels meus tres fills. Tot plegat va fer que no assaborís plenament aquell resultat electoral. Són sensacions molt fortes. Estàvem en un núvol. Pensi que havíem començat aquell projecte fent reunions a cases particulars, amb aportacions de la mateixa gent que formava part del projecte, sense tenir padrins i amb l’ànim de construir un projecte de ciutat que al final ens portava a guanyar les eleccions. Si érem conscients del moment històric? Doncs en aquell moment no. Després, en fred, ja ho veus amb més perspectiva.”
Els números de la victòria de Tot per Terrassa són aclaridors per explicar l’abast d’aquella jornada històrica que avui compleix el seu primer aniversari. La proposta liderada per Jordi Ballart va obtenir quasi 28.000 vots i va guanyar en 29 dels 34 barris de la ciutat.
Quines raons expliquen un èxit d’aquesta magnitud? “Hi ha un fet que condiciona, que és la meva sortida i els motius que la van provocar”, raona Ballart. “Aquell gest potser va decidir a algunes persones. Però el que penso que té més pes és la capacitat de fer un projecte col·lectiu, representatiu, plural, sense vinculacions a cap projecte nacional, ni de Madrid ni de Barcelona, sinó un projecte local només amb visió de la ciutat. I també la capacitat de mobilitzar molts sectors de la ciutat, fent un programa electoral en què van participar 800 persones, obert a la ciutadania. Nosaltres no anàvem amb un document previ, que és el que fan els partits, sinó que anàvem amb un full en blanc i a partir d’aquí generàvem debats amb persones expertes per construir el programa.”
La campanya dissenyada per l’equip de la plataforma política, que fa bandera del terrassenquisme com a principal argument diferenciador, és assenyalada per tots els sectors com a clau en la victòria electoral. La figura de Ballart, amb un recorregut anterior de cinc anys a l’alcaldia i una dimissió que va reforçar la seva figura, va ocupar el centre del missatge polític.
“Va ser una campanya feta des del carrer, des de la ciutadania, parlant amb tothom”, explica l’alcalde. “És una altra manera de fer les coses. Nosaltres no teníem al costat als grans mitjans de comunicació però estàvem a la trinxera, on passen les coses: a les cafeteries, a les perruqueries, a les comunitats de veïns. I mitjançant les xarxes socials vam arribar a molta gent. No entenc els que diuen que això és populisme. Som unes persones que s’estimen la ciutat, que tenim uns valors i que volem el millor per Terrassa. Aquest no és un projecte personalista, com diuen alguns.”
A l’hora de fer el balanç de l’obra de govern d’aquesta etapa, Jordi Ballart resumeix els aspectes més valorats en clau personal. “Malgrat ser un govern nou de dos partits polítics, amb tot el que implica, en els primers cent dies vam tenir aprovades ordenances, pressupostos i un programa de govern. Això no havia passat mai. Malgrat la inexperiència, tothom va treballar al dos-cents per cent. I a partir d’aquí, jo destacaria algunes propostes que per nosaltres eren rellevants, com la creació de les regidores de la riera o benestar animal, la gratuïtat de l’autobús a l’hospital, que molta gent deia que era impossible i que era populisme. O accions de política de sostenibilitat, de creació de zones de baixes emissions, mesures valentes que provoquen incomprensió a curt termini, però que responen a una intenció de model de ciutat molt concret i que ens fan referents en aquesta àrea.”
Soci de govern
El recorregut ha estat compartit amb Esquerra Republicana. Una aposta que Ballart aplaudeix en valorar el resultat. “El fet que el nostre no sigui un partit nacional i no existeixi una competència en unes eleccions autonòmiques o estatals, fa que la relació sigui de menys tensió. Sempre hi ha discrepàncies, però hem aconseguit una gran sintonia, política i personal. Funcionem com a un únic govern. És una experiència estranya, entre un partit municipalista i un independentista. Però nosaltres som plurals, amb gent que és independentista i gent que no ho és. I podem pactar amb partits independentistes i partits que no ho són.”
En tot cas, el present i el futur queda marcat per les conseqüències derivades de l’actual crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Una realitat que incidirà en la futura acció de govern. “La pandèmia ha capgirat les prioritats, tant de la ciutat com del país i del món. El programa de govern o el pressupost que havíem aprovat ja no són vàlids. Estem en procés de revisar-ho tot per prioritzar l’atenció a les persones afectades des de la limitació competencial i de recursos de l’administració local. Un dels instruments principals que tenim és la fiscalitat per donar liquiditat a sectors afectats i estem estudiant mesures importants en aquest sentit. L’administració local ha estat la més eficient. Davant problemes globals, el millor són respostes locals. Però necessitem instruments, gestionar un percentatge més alt de la despesa pública del país. És hora de reivindicar el paper dels municipis”.
D
