L’ús de mascaretes és obligatori des d’aquest dijous en espais tancats i al carrer quan no es pugui garantir una distància mínima de dos metres per als més grans de 6 anys i recomanable per als nens d’entre 3 i 5 anys. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar aquest dimecres l’ordre del Ministerio de Sanidad que regula l’ús generalitzat de les mascaretes a la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol lloc tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic quan no es pugui mantenir la distància de seguretat de dos metres. Amb aquesta decisió, Sanidad fa cas a peticions de diferents comunitats autònomes per aplicar aquesta norma, entre elles la Generalitat, que ja va un grapat de dies que demanava aquesta obligatorietat. La mesura també provoca desconcert perquè no s’havia pres la mateixa en el moment de pitjor situació sanitària de la pandèmia. També és veritat que en les diferents fases de desconfinament està augmentant el nombre de persones que surten al carrer.
D’aquesta obligació queden exemptes les persones amb alguna dificultat respiratòria que es pugui veure agreujada per la seva utilització, així com per als que estigui contraindicat per motius de salut o discapacitat.
Tampoc serà exigible en activitats incompatibles amb el seu ús, com la ingesta d’aliments i begudes, i en circumstàncies en què hi hagi una causa de força major o situació de necessitat.
Pel que fa als tipus de mascaretes que s’han d’utilitzar, l’ordre ministerial indica que poden ser de qualsevol tipus, preferentment higièniques i quirúrgiques, que cobreixin nas i boca.
L’ús generalitzat de màscares per reduir la transmissió comunitària de la SARS-CoV2 està justificat, segons Sanitat, no només per la seva alta transmissibilitat, sinó també per la capacitat que han demostrat les mascaretes per bloquejar l’emissió de gotes infectades, “molt important quan no és possible mantenir la distància de seguretat”.
precaució
El Ministerio de Sanidad subratlla a més que és necessari seguir un principi de precaució que permeti continuar per la senda de la reducció dels casos de contagi de la malaltia, principalment quan no es disposa d’altres mesures com la vacunació.
Hi ha tres tipus de mascaretes, cadascuna amb unes característiques específiques: d’una banda, les màscares higièniques, recomanades per a persones sanes i sense contacte amb el coronavirus; d’altra banda, les màscares quirúrgiques, aconsellades per a persones contagiades, que estan dissenyades per a protegir als qui estan al voltant del portador; i, finalment, les màscares autofiltrantes, que són equips de protecció individual i són les que ofereixen una major varietat. En aquest cas, existeixen altres tres subclasses: FFP1, que frena almenys 78% de les partícules; FFP2, que frena almenys 92% de les partícules; i la FFP3, que frena almenys 98% de les partícules.
