La política comença a fer mandra. El ciutadà es comença a allunyar perillosament del contingut del debat polític i el substitueix per la indolència o per una escenificació de difícil catalogació, tan perillosa una cosa com l’altra. Fan mandra el to, el discurs i la semàntica de la política; el debat comença a ser d’un maniqueisme insuportable. S’acusa els que manen de voler destruir ciutats, països o estats i els que manen acusen els seus adversaris del mateix des de la irresponsabilitat. La crisi del coronavirus ens està posant una vegada més contra el mirall i la imatge que ens retorna no és gaire amable.
El debat d’ahir al Congrés dels Diputats va ser novament un exemple del que no hauria de ser la política. En primer lloc, l’argumentació del president Sánchez per demanar el vot per mantenir dues setmanes més l’estat d’alarma hauria d’haver estat més convincent. La falta de força comença a donar la raó als qui defensen que hi ha altres formes de governar en aquests moments la crisi pandèmica. D’altra banda, hi ha arguments de l’oposició que no s’acaben d’entendre. És cert que la política és un “jo et dono, perquè tu em donis”, però sobreposar arguments purament polítics al damunt de criteris tècnics genera desconfiança i, el pitjor de tot, confusió. Arriba un moment que resulta difícil discernir quan s’està en el terreny de buscar l’avantatge i el rèdit polític, tant des del Govern com des de l’oposició.
Queda molt camí encara per sortir de la crisi sanitària i després s’haurà de gestionar la crisi social i econòmica, que malauradament ens afectarà i molt. De fet ja ens està afectant. Només hem de comprovar com les famílies amb afectats pels ERTO estan patint veritables problemes per cobrar les seves prestacions. A Terrassa s’han registrat 2.200 ERTO entre el 22 de març i l’1 de maig, segons xifres facilitades ahir per l’Ajuntament. Aquests expedients han afectat un total de 17.000 treballadors. Som la tercera ciutat amb més treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació, per darrere de Barcelona i Martorell (l’expedient de Seat a la ciutat del Baix Llobregat ha estat devastador). Comerç, hostaleria i construcció són els sectors més afectats i l’atur ha pujat un 12 per cent durant el mes d’abril, situant-se un 16 per cent més alt que fa un any.
Les xifres són esfereïdores i, en definitiva, quan es parla de política s’ha de tenir com a horitzó la solució a aquests problemes. No és demagògia, és la crua realitat. Ens en sortirem.
