Tristesa, irrealitat, buidor, ganes de trucar-li cada dia tot i saber que ja no hi és… Són els sentiments, les sensacions, que es barregen en la Mar Serra, veïna de Vallparadís, un mes i mig després de la mort de la seva mare per coronavirus. Es deia Fina Calero, vivia al Centre, i tenia 78 anys.
Com era la seva mare?
Una persona molt entregada i generosa, animada, amb molta alegria de viure, molt amorosa i estimada per molta gent. Caritativa, perquè sempre estava disposada a ajudar als altres. I molt creativa! Pintava quadres, a més de ser una cuinera excel·lent…
Tenia alguna patologia prèvia al coronavirus?
Ella de salut en general estava bé. Sí que tenia fibromiàlgia, una malaltia crònica, a més de certes intol·leràncies alimentàries… I feia cosa d’un mes arrossegava un constipat d’aquells mal curats. Jo crec que és quan va agafar el virus.
Quins símptomes van aparèixer?
Doncs primer tos i febre, i quan ja li va començar a faltar la respiració era quan vam trucar l’ambulància. Això va ser el 21 de març. I aquell dia ja li van fer la prova del virus,.
Hi anaven tenint contacte?
Els primers dies d’estar ingressada a MútuaTerrassa, ella estava bé. Ens enviava whatsapps i fèiem videoconferències. Jo visc davant de l’hospital, i això ho feia més difícil, perquè sabia que la mare era allà mateix i no podia anar-la a veure.
Què va passar?
Uns dies després la van pujar d’urgències a planta i ella ens deia que lluitaria, perquè encara tenia moltes coses a fer. L’equip mèdic va decidir canviar-li la medicació perquè la que prenia li deixava seqüeles al cor. La doctora em va trucar un dijous per dir-m’ho i fins dilluns no vam saber-ne res més. Va ser quan un metge ens va trucar, i ens va dir que la mare havia empitjorat i que la portaven a cures pal·liatives, al centre Sociosanitari Vallparadís.
Se’n van poder acomiadar?
Sí, ja quan el dia 31 de març em va trucar la doctora per dir-me que estava molt malament, vaig poder anar-hi i veure-la, però només 10 minuts. El temps just per mirar-li els ulls i dir-li com l’estimava, que l’estimàvem tots… I ella em va dir que sí, que ella ja ho sabia…
I va arribar aquella trucada.
Sí, l’endemà. En haver estat 10 minuts amb ella, jo vaig decidir autoconfinar-me a la meva habitació per no contagiar ningú. I un metge em va trucar i em va dir que havia mort. La meva filla i el meu marit de seguida van veure què passava, però en un moment així cap dels tres ens vam poder abraçar…
